Xavier Gilabert és el nou cap regional d’Agents Rurals a les Terres de l’Ebre. Gilabert substituïx Miquel Àngel Garcia, qui ha estat al capdavant de l’àrea durant 25 anys i recentment s’ha jubilat. Xavier Gilabert vol un projecte continuista però reforçant la presència al territori i altres àmbits a prioritzar.
Quins objectius s’ha marcat al capdavant de l’àrea regional?
L’anticipació, és a dir, tota la tasca preventiva que fem des dels Agents Rurals; el compromís amb el territori, tant amb la conservació dels espais naturals protegits com amb el conjunt de les Terres de l’Ebre com a reserva de la biosfera; i el compromís amb les persones que formen part principalment del sector primari, però també amb organismes, entitats i associacions que desenvolupen activitats al medi. Finalment, volem reforçar la presència al territori. El desplegament del pla estratègic comportarà un augment significatiu d’agents i ens permetrà estar molt més presents en àmbits com la prevenció d’incendis o la vigilància dels espais naturals.
Això suposa donar continuïtat al projecte de Miquel Àngel Garcia?
Sí. Ell ha estat al capdavant dels Agents Rurals a les Terres de l’Ebre durant 25 anys i això ha marcat una manera de fer. El meu objectiu principal és donar-hi continuïtat, tot i que hi ha àmbits que voldríem prioritzar. Un és la prevenció mitjançant les franges de protecció de les infraestructures situades en terreny forestal, siguin habitatges, granges o altres construccions. Han de disposar d’una franja mínima de 25 metres que les protegeixi davant d’un incendi i que, al mateix temps, dificulti que un foc originat en aquella activitat es propagui cap al bosc. L’objectiu principal és salvaguardar les vides humanes i el patrimoni.
Parlem de gairebé 6.000 construccions a les Terres de l’Ebre.
Sí. La normativa inicialment afectava sobretot urbanitzacions sense continuïtat amb la trama urbana, però s’ha anat adaptant a la realitat del país. Els ajuntaments han d’identificar les infraestructures afectades mitjançant els plànols de delimitació de risc d’incendi forestal. Això ens ha permès quantificar-les i estem al voltant de les 6.000 entre habitatges, granges, repetidors i altres construccions. La franja de protecció no és una recomanació, sinó una obligació, i l’incompliment pot comportar sancions.
Quines zones són prioritàries?
Prioritzarem les situades en masses boscoses on un incendi pugui convertir-se en un gran incendi forestal per la continuïtat del combustible o pels vents predominants. Els Ports són una de les zones prioritàries. Tenim experiències de propietaris, que han sortit a mitjans de comunicació, que havien fet la franja i que expliquen que gràcies a això van salvar casa seua. Estos testimonis són molt útils per conscienciar. També ens preocupa Tivissa-Vandellòs, amb una vegetació més susceptible de cremar i força habitatge, sobretot durant l’estiu, quan coincidix amb el període de màxim risc.
També voleu reforçar la vessant preventiva més enllà de la sancionadora.
Totalment. La prevenció busca evitar que el fet arribi a succeir. Tens dos opcions: esperar que algú cometi una infracció o explicar-li abans què pot fer i què no. Nosaltres apostem per la segona. Per això donem molta importància a la divulgació i al diàleg amb els sectors que desenvolupen activitats al medi.
Una de les eines més conegudes que utilitzen és el Pla Alfa.
Va començar com un pla operatiu dels Agents Rurals que ens permetia prioritzar tasques segons el nivell de risc. Amb els anys s’ha convertit en una marca que la gent identifica fàcilment pels nivells del 0 al 4. Quan el perill és extrem i activem el nivell 4 podem proposar al CECAT la restricció d’accés als massissos. A les Terres de l’Ebre en tenim quatre: Tivissa-Vandellòs, Cardó-Boix, els Ports i la serra del Montsià. Cal remarcar que, quan se restringix l’accés als Ports, per exemple, no parlem només del parc natural. La restricció és més àmplia perquè el foc no entén de límits administratius. La majoria d’incompliments que detectem són més per desconeixement que per intencionalitat. La restricció tampoc impedix que una persona que tingui una vinculació directa amb el massís pugui atendre una granja, un mas o uns animals. El que intentem evitar són les activitats extraordinàries.
Una altra eina cada vegada més important són els drons tèrmics, tot i no tindre’n un de propi al territori. Com està el desplegament?
Ara mateix no tenim un problema de manca de mitjans. Si necessitem un dron tèrmic per a una actuació, el podem tenir aquí el mateix dia o l’endemà. És també una qüestió d’eficiència i de disposar dels pilots preparats. Els utilitzem principalment en gestió de fauna, sobretot per detectar animals salvatges que provoquen danys als cultius i que s’amaguen en zones de difícil accés. Amb una càmera tèrmica és molt més fàcil localitzar-los. Són actuacions normalment planificades i coordinades també amb el grup especial de captura de fauna. Segurament, cap al 2027, o fins i tot abans, tindrem més drons, però actualment podem donar resposta a les incidències que els requerixen.
El pla estratègic també preveu augmentar els efectius. De quines xifres parlem?
El pla preveu arribar aproximadament als 162 efectius. Ara mateix estem vora els 65 agents, als quals cal sumar operadors de ràdio i personal administratiu, de manera que estaríem al voltant dels 70. Per tant, l’objectiu és més que doblar els efectius actuals. Ja estem desplegant diferents categories dins de l’estructura del cos, com agent major o oficial, i hi ha convocatòries en curs de sotsinspector, que correspon a l’escala executiva i ha de permetre cobrir places de comandament i direcció d’equips. Paral·lelament, continuen les promocions d’agents de base. N’hi ha una que acaba de començar el curs a l’Institut de Seguretat Pública i, si tot va bé, l’estiu que ve ja tindrem estos agents fent pràctiques al territori. Això ens podria permetre situar-nos al voltant dels 90 agents. Després vindran noves convocatòries seguint el desplegament previst al pla estratègic. No podria assegurar si arribarem als 162 efectius el 2027 o el 2028, però l’horitzó del pla és el 2030 i esperem haver assolit esta xifra aleshores.
