Després que l’Estat haja activat la mobilització de 475.000 metres cúbics de sorra en tres anys per a reforçar alguns dels punts més vulnerables del Delta amb arena procedent d’altres punts excedentaris del litoral, una de les preguntes a formular és on queda l’Estratègia Delta de la Generalitat, que preveia moure uns sis milions de metres cúbics d’arena submergida amb el mateix objectiu de protegir el litoral deltaic.
El director dels Serveis Territorials del Departament de Territori a les Terres de l’Ebre, Miquel Alonso, defensa que el model de l’Estat, que aposta per intervencions més quirúrgiques amb sorra superficial, i el de la Generalitat, que defensa un moviment més voluminós amb sorra submergida retirada amb dragues, són complementaris, i que la primera cristal·lització de l’Estratègia Delta en matèria de moviment d’arena serà el reforç del frontal de l’illa de Buda, just una de les zones crítiques que l’Estat ha dixat fora de la seua actuació triennal. “Buda és una de les parts que té més regressió per l’impacte de la dinàmica litoral i la primera barra de Buda s’acaba trencant quan hi ha un temporal. El que intentaríem seria guanyar platja en este punt, habilitant-hi una zona de transició dunar”, detalla Alonso.
El projecte, segons explica, està redactat i, quan l’Estat done el permís per a utilitzar arena submergida de les puntes de la Banya i del Fangar, s’iniciaria la tramitació ambiental. Alonso revela que ja s’han fet estudis que validen la utilitat de la granulometria dels materials presents en dipòsits de sorra a cinc metres de profunditat en els dos extrems del Delta, i afegix que un símptoma del fet que l’Administració estatal no descarta el dragatge submarí d’arena és el projecte de naturalització de la platja de l’Arenal, a l’Ampolla, elaborat per l’Estat i que preveu esta alternativa.
“Des de la Generalitat estem mantenint reunions periòdiques amb els experts de la UPC i els tècnics de Costes de l’Estat”, assegura. Durant la dècada actual, la Generalitat va encarregar una batimetria del fons marí i va detectar quatre grans dipòsits de sorra submergida susceptible de mobilitzar-ne fins a 11 milions de metres cúbics. Però posteriors informes van relativitzar la compatibilitat d’estos materials
—el secretari d’Estat de Medi Ambient, Hugo Morán, els ha situat “lluny de les expectatives inicials” de la Generalitat—, i del que es disposa ara és dels resultats de dos estudis més recents que, segons afirma Alonso, sí que validen la utilitat de les bosses properes al Fangar i a la Banya. A més a més de Buda, la Generalitat manté com a segona prioritat reforçar amb arena submarina la Marquesa i el Trabucador.
Morán, que es va referir a la qüestió al Senat en resposta al senador republicà Jordi Gaseni, assegura que l’Estat no descarta l’ús de sorra submergida.
