Amposta fou capital de la cultura catalana el 2006 als dos anys de posar-se en marxa aquesta iniciativa; era la primera ciutat de les Terres de l’Ebre. El 2021, al cap de 15 anys, serĆ Tortosa la que assumisca aquest repte desprĆ©s de les dues darreres edicions a Reus i Manresa, enguany a Cervera i l’any vinent al Vendrell. L’alcaldessa de Tortosa va donar a conĆØixer la passada setmana algunes de les activitats previstes.
El 1977 es va produir una circumstĆ ncia similar en quĆØ Tortosa fou centre de referĆØncia de les activitats culturals per al conjunt de Catalunya. Del dia 17 al 25 de setembre es van celebrar els actes de cloenda de l’Ć mbit d’OrdenaciĆ³ del Territori del CongrĆ©s de Cultura Catalana. Tortosa fou proclamada āCruĆÆlla dels PaĆÆsos Catalansā i durant una setmana van concentrar actes de gran nivell mĆ©s enllĆ de Catalunya estricta per projectar-se al conjunt dels territoris de cultura catalana, especialment al PaĆs ValenciĆ . De tot plegat en van sortir dues iniciatives: la construcciĆ³ a Tortosa d’un casal dels PaĆÆsos Catalans; i la celebraciĆ³ anualment d’unes jornades de debat cultural i cientĆfic amb la denominaciĆ³ de Nous colĀ·loquis a Tortosa; cap de les dues van reeixir.
Ara l’Ajuntament aposta fort perquĆØ els actes de l’any 2021 no queden en el no-res i que deixen empremta futura per a la vocaciĆ³ cultural de la ciutat. En aquest sentit potser fĆ³ra convenient crear una comissiĆ³ per organitzar el programa de āTortosa, capital de la cultura catalanaā mĆ©s enllĆ de les institucions incorporant entitats, associacions i persones vinculades amb l’activitat cultural. De moment l’Ajuntament ja ha anunciat diverses iniciatives a realitzar durant els mesos propers: obres per millorar les condicions de l’Auditori, urbanitzaciĆ³ del passeig de les cultures al peu del castell de la Suda entre Remolins i el Rastre amb 15 grups escultĆ²rics relatius a la histĆ²ria de Tortosa; ordenaciĆ³ de la plaƧa davant de la catedral i l’ampliaciĆ³ del Museu amb un pavellĆ³ nou dedicat als tres artistes plĆ stics mĆ©s importants de principis del segle xx: Francesc Gimeno, Antoni Casanova i l’escultor AgustĆ Querol.
L’escultor Querol fou un artista molt reconegut i a mĆ©s estava de moda al seu temps; membre del partit conservador de CĆ”novas, gaudia del favor i d’encĆ rrecs a Espanya i arreu del mĆ³n
L’escultor Querol fou un artista molt reconegut i a mĆ©s estava de moda al seu temps; membre del partit conservador de CĆ”novas, gaudia del favor i d’encĆ rrecs a Espanya i arreu del mĆ³n. Era molt amic del tambĆ© tortosĆ Albert Bosch i Fustegueres, diputat per Roquetes (1876-91), alcalde de Madrid (1891-94) i ministre de Foment (1895). Aquesta amistat fĆ©u que Bosch li encarreguĆ©s l’elaboraciĆ³ del monumental grup escultĆ²ric que havia de coronar l’edifici recentment construĆÆt per al Ministeri a la plaƧa d’Atocha. Estava format per tres elements, un central āla GlĆ²riaā i dos laterals āels Pegasosā i fou realitzat amb marbre blanc. Els tortosins que demĆ vagen a Madrid, per demanar la llibertat dels presos polĆtics, podran fixar-s’hi al punt de sortida de la manifestaciĆ³.
A principis dels anys setanta es varen produir algunes escletxes a la cornisa, fet que unit al pes de l’obra va fer tĆ©mer pel colĀ·lapse. Aleshores (1974) es va decidir desmuntar l’original d’AgustĆ Querol i substituir-lo per una rĆØplica en bronze, que s’ha fet negre, encarregada a Joan de Avalo, autor de les escultures del āValle de los Caidosā. Jo era president del ColĀ·legi d’Aparelladors i vaig demanar l’escultura original per instalĀ·lar-la a Tortosa. Vaig escriure una carta al ministre per fer-li la proposta i comprometre el ColĀ·legi a pagar les despeses del transport; em va respondre per carta i va trucar-me el seu secretari dient que la idea era interessant perĆ² que calia que la peticiĆ³ Ć©s formulĆ©s des de l’ajuntament. Vaig traslladar-li tot l’expedient a l’alcalde Felipe Tallada i mai mĆ©s en vaig tenir notĆcies.
Al camp d’uns anys vaig saber que les escultures trossejades estaven a places de Madrid. DesprĆ©s, per raons de remodelacions urbanĆstiques es van eixamplar les places i van fer cap a un magatzem municipal. Quan me’n vaigĀ assabentar li vaig comunicar a l’aleshores alcalde Ferran Bel per si encara era possible portar-les a Tortosa. Tampoc aquesta vegada va haver-hi sort. Novament, el silenci com a resposta. Potser ara, en la perspectiva de la capitalitat cultural tortosina, es podria tornar a intentar portar a Tortosa la monumental obra de Querol que ara trossejada jau en el silenci d’unĀ magatzem.
