HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catTortosa, un repte per la cultura

Tortosa, un repte per la cultura

Amposta fou capital de la cultura catalana el 2006 als dos anys de posar-se en marxa aquesta iniciativa; era la primera ciutat de les Terres de l’Ebre. El 2021, al cap de 15 anys, serà Tortosa la que assumisca aquest repte després de les dues darreres edicions a Reus i Manresa, enguany a Cervera i l’any vinent al Vendrell. L’alcaldessa de Tortosa va donar a conèixer la passada setmana algunes de les activitats previstes.

El 1977 es va produir una circumstància similar en què Tortosa fou centre de referència de les activitats culturals per al conjunt de Catalunya. Del dia 17 al 25 de setembre es van celebrar els actes de cloenda de l’àmbit d’Ordenació del Territori del Congrés de Cultura Catalana. Tortosa fou proclamada “Cruïlla dels Països Catalans” i durant una setmana van concentrar actes de gran nivell més enllà de Catalunya estricta per projectar-se al conjunt dels territoris de cultura catalana, especialment al País Valencià. De tot plegat en van sortir dues iniciatives: la construcció a Tortosa d’un casal dels Països Catalans; i la celebració anualment d’unes jornades de debat cultural i científic amb la denominació de Nous col·loquis a Tortosa; cap de les dues van reeixir.

Ara l’Ajuntament aposta fort perquè els actes de l’any 2021 no queden en el no-res i que deixen empremta futura per a la vocació cultural de la ciutat. En aquest sentit potser fóra convenient crear una comissió per organitzar el programa de “Tortosa, capital de la cultura catalana” més enllà de les institucions incorporant entitats, associacions i persones vinculades amb l’activitat cultural. De moment l’Ajuntament ja ha anunciat diverses iniciatives a realitzar durant els mesos propers: obres per millorar les condicions de l’Auditori, urbanització del passeig de les cultures al peu del castell de la Suda entre Remolins i el Rastre amb 15 grups escultòrics relatius a la història de Tortosa; ordenació de la plaça davant de la catedral i l’ampliació del Museu amb un pavelló nou dedicat als tres artistes plàstics més importants de principis del segle xx: Francesc Gimeno, Antoni Casanova i l’escultor Agustí Querol.

L’escultor Querol fou un artista molt reconegut i a més estava de moda al seu temps; membre del partit conservador de Cánovas, gaudia del favor i d’encàrrecs a Espanya i arreu del món

L’escultor Querol fou un artista molt reconegut i a més estava de moda al seu temps; membre del partit conservador de Cánovas, gaudia del favor i d’encàrrecs a Espanya i arreu del món. Era molt amic del també tortosí Albert Bosch i Fustegueres, diputat per Roquetes (1876-91), alcalde de Madrid (1891-94) i ministre de Foment (1895). Aquesta amistat féu que Bosch li encarregués l’elaboració del monumental grup escultòric que havia de coronar l’edifici recentment construït per al Ministeri a la plaça d’Atocha. Estava format per tres elements, un central “la Glòria” i dos laterals “els Pegasos” i fou realitzat amb marbre blanc. Els tortosins que demà vagen a Madrid, per demanar la llibertat dels presos polítics, podran fixar-s’hi al punt de sortida de la manifestació.

A principis dels anys setanta es varen produir algunes escletxes a la cornisa, fet que unit al pes de l’obra va fer témer pel col·lapse. Aleshores (1974) es va decidir desmuntar l’original d’Agustí Querol i substituir-lo per una rèplica en bronze, que s’ha fet negre, encarregada a Joan de Avalo, autor de les escultures del “Valle de los Caidos”. Jo era president del Col·legi d’Aparelladors i vaig demanar l’escultura original per instal·lar-la a Tortosa. Vaig escriure una carta al ministre per fer-li la proposta i comprometre el Col·legi a pagar les despeses del transport; em va respondre per carta i va trucar-me el seu secretari dient que la idea era interessant però que calia que la petició és formulés des de l’ajuntament. Vaig traslladar-li tot l’expedient a l’alcalde Felipe Tallada i mai més en vaig tenir notícies.

Al camp d’uns anys vaig saber que les escultures trossejades estaven a places de Madrid. Després, per raons de remodelacions urbanístiques es van eixamplar les places i van fer cap a un magatzem municipal. Quan me’n vaig assabentar li vaig comunicar a l’aleshores alcalde Ferran Bel per si encara era possible portar-les a Tortosa. Tampoc aquesta vegada va haver-hi sort. Novament, el silenci com a resposta. Potser ara, en la perspectiva de la capitalitat cultural tortosina, es podria tornar a intentar portar a Tortosa la monumental obra de Querol que ara trossejada jau en el silenci d’un magatzem.

ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

8 + 2 =

Últimes notícies