Les sucursals regionals del PSOE, com també d’altres partits estatals, topen sovint amb les contradiccions de les direccions. Qui mana, mana i la majoria de les vegades el líder d’aquestes sucursals si no vol perdre el càrrec no pot “cantar les quaranta” als que dirigeixen el partit. Al PSOE, com a partit que es diu d’esquerres encara que practiqui polítiques de dretes, qui mana, mana, i Pedro Sánchez no en vol ser una excepció. Semblava de bon principi, segons denunciaven les dretes espanyolistes, que Sánchez s’havia venut al PSC. Aviat ens vam adonar que Iceta parlava i aconsellava -potser ballava- però Sánchez manava i, com sempre, feia el que volia. Ara, el president de la València, Ximo Puig, s’ha enfadat i ja li ha manifestat a Sánchez el que pensa, amb això del confinament del coronavirus, afirmant que no s’ha de confondre la lleialtat amb la submissió. Els valencians, diguin el que vulguin, han de passar per l’adreçador com ho ha de fer Iceta i les altres federacions socialistes. I és que Madrid ordena i sigui qui sigui, per molta rellevància que pugui gaudir a la seva terra, ha d’obeir. Ho haurà de fer per diferents raons; unes perquè les marca el partit i altres perquè les dicta el líder i en definitiva, tots a callar i si vol servar el càrrec, s’haurà de reprimir i a la vegada aplaudir. I així és el món de la política espanyola; quan al líder suprem li puja al cap el càrrec “del mando y ordeno”, s’ha de fer el que ell vol i sense cap mena de discussió. I vet aquí que Sánchez s’ha trobat atrapat pel que deia i el que realment fa; esmentava el diàleg però la realitat ha estat de poc escoltar i aplicar el que ha volgut. I queda clar quan amb la Covid-19 ha rebut contínues recomanacions catalanes de l’equip dels tècnics del president Torra, que sense escoltar-les, setmanes més tard les han hagut de rectificar i aplicar-les.
El tema de coronavirus és complicat, ens ha agafat a tots desprevinguts, als que manen i als que hem d’obeir, i Sánchez amb això de la “unida” i que “la pandèmia no reconoce territorios ni fronteras” l’ha espifiada un cop i un altre. Però per raons dels pressupostos que haurà d’aprovar necessitant el suport de partits minoritaris, l’han fet entrar en raó, per necessitat de continuar al càrrec i per necessitats de partit. Havia d’optar, en el tema del confinament, entre el PNB i PSPV, i ha obert les portes a Euskadi mentre que les ha tancat a part del territori del País Valencià i d’aquí venen els advertiments que Ximo Puig ha llançat enfadat sobre la lleialtat i submissió. Al PNB ja el té i a ERC gairebé també, si no obre un nou front de confrontació amb els republicans. Al PSPV no li cal demanar permís, ja que votaran allò que el grup parlamentari acordi. Vet aquí que uns manen i els altres obeeixen. I als propis, fins i tot, si cal, els poden humiliar quan i com
vulguin.
Les relliscades continuades del Govern de Madrid han estat constants amb els respiradors, les caretes, les proves, les proteccions i franges horàries. Mentrestant, Iceta per tal de subestimar tot el que sortia del president Torra, menystenia els tècnics de la Generalitat i els ridiculitzava endegant una campanya d’odi contra Oriol Mitjà, amb l’ajuda sempre indiscutible del País, acusant-lo de ser un promocionat de TV3. I la realitat és que ha estat entrevistat més cops per les televisions espanyoles que per la catalana. La culpa deu ser perquè, en el seu dia, com a investigador lluïa un llaç groc a la solapa recollint un premi estatal pels seus mèrits reconeguts d’investigador. Iceta difama el Dr. Mitjà mentre Espanya ha reconegut que es pot ser una eminència en medicina i a la vegada es pot portar el llaç groc a la solapa i demanar l’alliberament dels presos polítics. No hi poden fer més! Són sucursal del PSOE i han de callar i a la vegada obeir.
