Al juny del l’any passat es va publicar una entrevista de Carla Fajardo a dues dones joves de Terres de l’Ebre: Cinta Farnós i Judith Terrats. S’hi explicava què era l’associació Diàspora Ebrenca i per què havia sorgit. La necessitat dels ebrencs i ebrenques que marxaven fora d’estar connectats i crear xarxa va impulsar el projecte. El que va començar en tertúlies a Barcelona de gent de les nostres terres els va impulsar, amb la pandèmia, a configurar-se com una associació.
De l’entrevista, em van cridar l’atenció d’entrada dues coses: la claredat d’idees i una visió positiva de les coses. Havien fet una enquesta sobre teletreball a 400 persones, i en aquesta, cridava l’atenció la demanda de millores en tres àmbits molt definits: la connectivitat de xarxes, l’oferta d’habitatge i el transport públic.
En una reunió de la Plataforma Trens i Transports Dignes de Terres de l’Ebre i Priorat, vam comentar l’entrevista amb il·lusió i va suposar un revulsiu per a les nostres reivindicacions.
Hi havia més gent al territori que compartia amb nosaltres la necessitat d’uns transports públics dignes! Gent jove, que reivindicava un model híbrid de vida i de treball, potenciant lo millor de cada part de les dues formes de vida. Joves que valoraven la qualitat de vida que suposava el contacte amb la natura i la tranquil·litat i el capital humà de les nostres terres ebrenques, però que reivindicaven que això fos possible sense renunciar a viatjar en transports públics ràpids i de qualitat a les capitals.
Des de Trens Dignes vam iniciar contacte amb Diàspora Ebrenca. Des d’un primer moment, van estar disposats a treballar conjuntament per reivindicar uns mínims en el transport públic en tren des de les nostres terres.
Fruit d’aquesta col·laboració, ha sorgit un manifest per demanar dues coses fonamentals. La primera, per urgent i necessària, un tren a primera hora del matí que arribi en poc temps a Tarragona i Barcelona, un tren que substitueixi l’Avant que van llevar amb l’excusa de la pandèmia i que ens ha deixat encara més aïllats. La segona, encara més important en el terreny de les infraestructures, una estació intermodal per a les Terres de l’Ebre. És imprescindible tenir un espai conjunt on la gent que viatgi en tren tingui la possibilitat d’agafar un bus a menys de 200 m, com mana la llei.
Les nostres terres necessiten de la capil·laritat que suposa el transport de proximitat en bus, però, sense cap dubte, el més urgent és tornar a tenir un horari en tren, en transport públic, que ens permeti donar al territori el creixement i la dignitat que mereix.
Trens dignes, volem unir la força de la nostra experiència i tenacitat a la visió positiva, constructiva i il·lusionada de Diàspora Ebrenca, per reivindicar conjuntament aquests dos objectius.
Perquè la gent de les Terres de l’Ebre no vol ser la Catalunya buida, sinó la Catalunya de les oportunitats. Perquè les Terres de l’Ebre es mereixen un transport públic digne, us demanem que ens doneu suport i signeu el manifest conjunt que trobareu a les xarxes. Perquè sumar forces és l’únic camí per aconseguir-ho!
