La periodista científica, la californiana Rachel E. Gross és autora de l’assaig Vagina obscura. L’autora d’aquest estudi ha escrit (amb rigor acadèmic i serietat divulgativa) en diverses publicacions –BBC Future, Scientific American, The New York Times– sobre el poc coneixement científic d’aquest òrgan sexual, així com els seus satèl·lits genitals (ovaris, trompes i úter). Aquest desconeixement l’atribueix al biaix masclista que ha relegat el coneixement sobre el cos de la dona.
La mateixa R. Gross considera que la ciència mèdica ha menystingut l’estudi del clítoris perquè aquest no es considera reproductiu i que només està relacionat amb el plaer, per la qual cosa alguns metges es senten incòmodes… L’autora aprofita per criticar l’escassa investigació que hi hagut en torn al plaer sexual de la dona. I com diu en un altre passatge del seu llibre “estan més estudiades la superfície de Mart i les profunditats marines que la vagina”.
Tot i un cert radicalisme argumental de la senyora Gross, sembla que té molta raó quant a la manca d’interès científic a l’hora d’estudiar l’anatomia/sexualitat de la dona. Malgrat les primerenques i innovadores aportacions dels psiquiatres Williams Masters y Virginia Johnson, que l’any 1966 van descriure per primera vegada la resposta sexual humana des del punt de vista fisiològic.
El llibre de la nord-americana aborda els estudis actuals i repassa la investigació sobre la vagina i els satèl·lits. Una història prenyada de prejudicis morals o d’una mirada que ha obviat la dona. Gross creu que la vagina pot presumir de tenir un món ric i fascinant com és el de la microbiota encara per descobrir i que té funcions importants per a la salut de la dona que va molt més enllà de la sexual i la reproductiva.
L’estudi científic de la vagina i de la sexualitat femenina en general ha relegat el coneixement sobre el cos de la dona.
La història del cos femení ha estat, majoritàriament, escrita per homes durant segles i impregnada de “vergonya”, tal com critica la periodista científica. Alguns exemples: En el segle XVI, un prestigiós anatomista francès va disseccionar un clítoris humà i el va anomenar membre honteux (el membre vergonyós); la paraula alemanya per designar els llavis de la vulva és scham-lippen (llavis de vergonya); el terme llatí per a la vulva, pudendum, significa “part de la qual cal avergonyir-se”…
Fins i tot el referent de la psicoanàlisi, Sigmund Freud, és discutit per la Rachel Gross, a l’afirmar el primer que el gaudir sexualment passa necessàriament per ser un orgasme vaginal, mai clitorià.
Vagina obscura de Rachel E. Gross, d’editorial Pasado y presente; edició 2023, 336 pàgines amb il·lustracions de A. Veve.
Llibre que seria bo que llegís el recent nomenat president del Parlament Balear, Gabriel Le Senne (del partit polític VOX). El personatge que va afirmar que “les dones són més bel·ligerants perquè no tenen penis”. L’ultradretà mallorquí Le Senne, nom que recorda a l’expolític francès feixista Le Pen, i no precisament per l’abreviatura de penis. Salut ebrencs!
