El líder de la ultradretana Vox, Santiago Abascal, ha fet ressuscitar obertament el fantasma del transvasament de l’Ebre, a menys d’un mes per a les eleccions generals del 23 de juliol.
En un acte polític de precampanya, Abascal va anunciar que si entren al Govern espanyol o hi tenen prou influència, garantiran que totes les regions espanyoles tinguen accés a l’aigua. És més, va concretar que la seua formació farà tot el possible per a dixar de llançar aigua al mar, un dels arguments anticientífics i antiambientalistes a què recorren periòdicament els transvasistes.
“Acabarem amb les lleis i les polítiques que impedixen que tots els espanyols tinguen accés a l’aigua, i ho dic davant dels companys de Múrcia, d’Aragó i de Castella la Manxa”, va dixar anar Abascal, en el sentit que no utilitzarà un discurs diferent en funció del territori al qual s’adrece. “Agua para todos!”, va exclamar Abascal tot rescatant el lema d’una antiga campanya institucional impulsada per governs autonòmics de territoris amb dèficit hídric. “Cal fer el que faça falta: interconnexió de conques, transvasaments, el que siga necessari perquè l’aigua no falte a cap racó d’Espanya i no es continuen tirant al mar hectòmetres i hectòmetres de l’aigua que el nostre poble necessita”, ha esmolat Abascal el seu registre populista.
Les “animalades” de la dreta
Les paraules de Vox han provocat ja reaccions de polítics ebrencs. “Que després de més de 20 anys del PHN d’Aznar, amb el delta de l’Ebre desapareixent i patint pels cabals ambientals, encara haguem de sentir estes animalades de la dreta, ens recorda que a les Terres de l’Ebre no podem baixar mai la guàrdia”, va reaccionar el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, el republicà Albert Salvadó. ERC, en un missatge de la seua diputada i candidata a la reelecció Norma Pujol, ha demanat a l’electorat ebrenc que “no oblide” l’amenaça transvasista quan exercisca el seu dret a vot el proper dia 23 de juliol.
Però no només ERC ha sortit a defensar l’antitransvasisme a l’Ebre. La diputada al Parlament de Junts per Catalunya Irene Negre, número 2 de la llista de Junts al Congrés per Tarragona, també s’ha compromès amb la defensa “aferrissada” del Delta i del riu i ha qüestionat la racionalitat de Vox en referir-se expressament a les paraules d’Abascal: “Quan la ignorància és tan atrevida fas declaracions com esta. Ni un pam de terra ni una gota d’aigua”, proclamava Negre per xarxes socials, demanant als partits que proposen “polítiques per combatre la sequera sense eixugar altres territoris”.
Interconnexió descartada a catalunya
El plantejament de Vox, que algunes veus crítiques qualifiquen d’”aznarista”, arriba a més a més en un context d’emergència per sequera que fa témer per les concessions que ja té hipotecades el riu Ebre -sense anar més lluny, els regants del Delta estan fent mans i mànigues per salvar la collita d’arròs amb la meitat de la concessió- i que penja també un interrogant sobre la salut ecològica del Delta com a conseqüència de la reducció de les aportacions d’aigua dolça a les badies.
Un context de sequera que fa uns mesos, abans de les últimes pluges, també va despertar un altre fantasma habitual en moments de crisi: la interconnexió de conques a Catalunya, que el Col·legi d’Enginyers va tornar a posar damunt de la taula “per a casos excepcionals”. El Govern, a través de l’ACA, ho descarta i aposta per duplicar la capacitat de produir aigua dessalinitzada i regenerada.
Catalunya té dos grans realitats hidrològiques que poc tenen a veure entre elles. Per una banda, les conques internes: gestionades per l’ACA i amb el 70% del consum urbà, és a dir, d’origen domèstic i industrial. Per l’altra, les conques catalanes de l’Ebre, administrades per la CHE i on el sector agrícola representa el 80% del consum.
Estes dos realitats confluïxen al Camp de Tarragona, ja que el conegut com a minitransvasament de l’Ebre garantix des de fa tres dècades l’abastament de municipis i indústries, tant del Camp com de l’Ebre. En diverses ocasions, s’ha plantejat allargar la connexió fins a la regió metropolitana de Barcelona. Ho plantejava el Pla Hidrològic Nacional de 2000, el mateix que propugnava un transvasament d’aigua cap al sud del llevant peninsular que ara vol rescatar Vox, i es va arribar a aprovar com a mesura d’urgència en la sequera del 2008. La pluja ho va evitar.
La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) continua mobilitzada com mai, amb un lema actualitzat: “No permetrem que el Delta siga un nou Doñana”, LA PDE no només reclama una reversió del minitransvasament, sinó que manté el seu rebuig frontal a projectes urbanístics com el Hard Rock al Tarragonès o al canal de regadiu Xerta-Sénia al Baix Ebre i el Montsià, pel qual acusa la Generalitat d’incoherència a l’hora de defensar el Delta.
