Una ciutat ambientada al segle XVI, mercats d’època, oques que passegen pels carrers, una dona que camina per sobre d’una corda, gaiters que acompanyen els vespres i, la part més important, els ciutadans de la Vegueria de Tortosa vestits i units a l’uníson.
És curiós com amb tan poc, i molt alhora, n’hi ha prou per a aconseguir reunir tota la població d’una ciutat, vestir-se amb vestimenta típica de l’època renaixentista i beure’s un got de vi. En ple segle XXI, en ple auge de la tecnologia, la intel·ligència artificial, la globalització… una festa enmig de l’estiu en una ciutat del sud de Catalunya aconsegueix que totes les generacions s’uneixin en una sola i reculin en el temps cinc segles per viure quatre dies de gresca e algaravia.
“Jo soc de Barcelona i em sento molt orgullosa de ser barcelonina, però mai havia vist una gent sentir tant culte i tanta devoció per la seua ciutat”. Sortíem de veure per enèsim cop la famosa Taverna di Enrico, quan una amiga de Barcelona em va dir aquestes paraules. Entre baldanes i gots de vi, els espectadors rèiem i admiràvem una gent que, any rere any, repeteixen el mateix espectacle i n’exhaureixen totes les entrades. Quin tortosí no adora i estima Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries?
Un dia de Renaixement és igual per a tots els tortosins i tortosines. Escollim un espectacle per anar a veure, passegem pels carrers del nucli antic, sentim els tambors i donem un cop d’ull per veure si són els Abanderats, mengem un entrepà de baldana i, quan es fa de nit, fem cap a la famosa ‘rampa’. Els joves ens trobem allí, anem amunt i avall, xarrem i ens posem al dia fins que arriba l’hora de l’algaravia e gresca per a dames i donzelles sense son. Pugem a les avançades de Sant Joan, un de natros agafa la bota de vi i es forma un gran cercle al seu voltant, i tots units cantem “Lo ball de la boteta, de la vall de la vall dolceta, lo vall de la boteta, de la vall de la vall del vi. Que begue, que begue, que begue, que begue! Que begue, que begue, que begue vi!”. Ara és el torn d’una altra persona.
No importa l’edat, no importa l’amistat o enemistat, no importa res més que viure el Renaixement com el que és: patrimoni cultural, cultura popular i festa popular.
Es diu molts cops que la cultura és la gran oblidada de la societat, que no la sabem apreciar i, sobretot que els joves no la valorem prou. Doncs, davant d’una ciutat com Tortosa, m’atreveixo a dir que la cultura mou, la cultura no envelleix i que la cultura és vida. A la Festa del Renaixement passegem, ballem, comprem, bevem i ens ho passem bé. A la Festa del Renaixement, tots som un. A la Festa del Renaixement, trovaremo sempre un amico.
