El peculiar personatge que forma part del cercle íntim del Pato Donald (Walt Disney) té el seu origen en el curt-metratge Srcooge McDuck and Money (1967), i en el que el garrepa i multimilionari “tío Gilito“ explica amb molta pedagogia als seus tres nebots (Juanito, Jaimito i Jorgito, noms en la versió espanyola) que a la vida els diners estan per sobre de tot o inclús més amunt.
Fonsi Loaiza (Cadis, 1990) és doctor en Mitjans, Comunicació i Cultura per la Universitat Autònoma de Barcelona. Loaiza -amb un currículum de periodista i divulgador brillant- és l’autor del llibre “Florentino Pérez, el poder del palco” d’Ediciones Akal (2022).
El “tío Gilito” español del segle XXI, Florentino Pérez (Madrid, 1947), a més de president del Real Madrid Club de Futbol, és un empresari espanyol director de la constructora ACS.
El llibre de Lozaina, com diu el seu prologuista Pascual Serrano, pot servir millor que molts estudis acadèmics per determinar el nivell de democràcia d’una societat o un sistema polític. “Florentino Pérez, el poder del palco” és una bona prova de que Espanya no pot ser considerada una democràcia comme il faut (com hauria de ser).
Un cop llegit i rellegit aquest documentat treball d’investigació periodística, és pot arribar a la conclusió que la polititzada llotja del Bernabeu compleix en la “democràcia” la funció que tenien les caceres de Franco durant la dictadura i durant la trancisió (meravellosa la pel·lícula “La escopeta nacional”; Berlanga, 1978).
La lectura d’aquest llibre silenciat evidencia que les empreses del “capo” dirigent madridista treuen beneficis directes i indirectes dels contactes que cohabiten a la influent llotja madridista (el llibre en documenta un bon nombre d’elles). I com no podia ser d’una altra manera el principal l’equip de futbol de la capital n’ha tret molt de profit durant els últims anys. Del Barça- R. Madrid de l’època franquista aquí no cal ni esmentar-ho (revista Sàpiens, 23 de maig de 2023). Els seguidors culers saben com a principis dels anys cinquanta un futbolista anomenat Di Estéfano havia fitxat oficialment pel Barça i una ordre del Consell de Ministres espanyol va posar l’argentí en safata de plata a la gespa del Bernabeu.
Un documentat llibre sobre les poderoses connexions del Real Madrid de Florentino Pérez (el “tío Gilito” actual espanyol) i l’entramat polític, social i econòmic dels que han mogut i mouen els fils (poder) a Espanya.
Loaiza, en un dels seus passatges del llibre explica com es va fer la contractació financera del jugador barcelonista Luis Figo. El cap de Caja Madrid Miquel Blesa (suïcidat al 2017) -íntim amic de José María Aznar des dels seus temps joves com opositors a inspectors d’Hisenda i companys de pupitre en la seva infantesa- va crear una empresa fantasma amb un capital social de 500 mil pessetes per al dia següent, i després de rebre les instruccions pertinents, donar a Florentino 12 mil milions de pessetes per fer front a la clàusula de fixatge del portuguès del Barça.
Històries truculentes com aquesta el llibre n’està farcit. I no solament en l’àmbit esportiu. Per exemple: una depuradora d’El Ferrol; una dessaladora de Múrcia; el manteniment del Palau de Marivent de Palma de Mallorca¨; la ja coneguda pel ebrencs plataforma de gas Castor (Alcanar/Vinaròs); la requalificació de l’ajuntament de Madrid del PP per construir les Quatre Torres que li van permetre al “tío Gilito” treure’n 501,8 milions d’euros i refinançar el deute històric del R. Madrid i … (cal llegir el llibre).
Escric aquest article d’opinió uns dies abans de les eleccions generals a l’Estat, i segons quin siguin els resultats, “Florentino Pérez, el poder del palco” pot resultar una lectura més que entretinguda. Salut ebrencs!
