Un pla pilot confirma la viabilitat del cultiu de macroalgues a les badies del delta de l’Ebre

“L’explotació comercial de macroalgues a Catalunya podria iniciar-se al llarg del primer semestre de 2024”. Ho ha afirmat el director general de Política Marítima i Pesca Sostenible, Sergi Tudela, en el marc de la jornada internacional organitzada pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, centrada a aprofundir en el potencial del cultiu de les macroalgues com a opció de diversificació dels cultius aqüícoles tradicionals del litoral català, i en especial a les badies del delta de l’Ebre, majoritàriament centrats en la producció de musclo i ostra arrissada. A més, es preveu un gran increment de la demanda internacional de macroalgues.

Els resultats de les primeres proves pilot del cultiu de macroalgues fetes en condicions naturals i en condicions controlades, que des del passat mes d’abril s’han portat a terme a les badies del delta de l’Ebre i a les instal·lacions que l’IRTA té a la Ràpita, i que han comptat amb la col·laboració d’organismes i empreses representatives del sector, “han estat valorades molt positivament i han permès extreure valuoses conclusions sobre la metodologia de cultiu de les macroalgues per fer possible la futura explotació comercial”, ha dit Sergi Tudela.

En aquest sentit, les proves han constatat la necessitat de determinar quines espècies d’algues són les més indicades a introduir en funció de les condicions naturals que presenta l’entorn on es volen produir, així com les mesures preventives a adoptar en cada cas per tal d’evitar la predació de les algues o la competència per part d’altres espècies oportunistes de la zona. També han posat en evidència la necessitat de mantenir el període d’estudi per tal d’aprofundir en el coneixement de les tècniques de cultiu d’aquesta espècie.

Els resultats també han servit per elaborar una guia destinada a orientar les persones titulars d’explotacions aqüícoles que es plantegin cultivar macroalgues a les seves instal·lacions, que també s’ha presentat a la jornada.

Per la seva part, el director general de l’IRTA, Josep Usall, que també ha participat a la jornada, ha explicat que “davant dels reptes actuals i futurs, ens trobem amb una oportunitat immillorable per provar i demostrar noves estratègies i solucions per augmentar la productivitat i la diversificació de l’aqüicultura sota un entorn de sostenibilitat i convivència amb l’entorn natural, tot oferint al sector activitats amb un elevat valor econòmic i ecosistèmic”.

La jornada també ha comptat amb la presència de representants de l’Àrea d’Aqüicultura de la Comissió General de Pesca del Mediterrani (CGPM) de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO), que té per objectiu principal garantir la conservació i l’ús sostenible dels recursos marins vius, així com el desenvolupament sostenible de l’aqüicultura a la Mediterrània i al mar Negre.

Cap a una aqüicultura més rellevant i amb valor per al medi ambient

La UE és un dels majors importadors de productes d’algues i microalgues a tot el món, i el foment i l’increment de la producció d’algues és considerat per la Comissió Europea com un objectiu estratègic orientat a la sobirania alimentària, i també com una eina d’adaptació i mitigació de les explotacions aqüícoles davant dels efectes del canvi climàtic.

L’impuls d’iniciatives sobre cultius sostenibles d’algues i microalgues, així com de l’aqüicultura restaurativa, és també una de les línies estratègiques incloses en l’Estratègia marítima de Catalunya 2018-2030, que té com a finalitat reivindicar la condició de Catalunya com a país marítim i la rellevància de l’economia blava sostenible com a motor econòmic.

Tot i que la pesca continuarà sent rellevant, l’aqüicultura ja ha demostrat la seva importància per a la seguretat alimentària mundial. No obstant això, atès que l’augment de la producció no es pot produir a costa del medi ambient, calen noves estratègies d’aqüicultura sostenible. I aquí és on entra el concepte d’aqüicultura restaurativa o de baix impacte, que consisteix en una sèrie de pràctiques que no només busquen produir un aliment, sinó alhora rehabilitar i millorar l’ecosistema on es produeix i la vida de les comunitats humanes i animals del voltant.