La setmana passada va arrancar el Sis Nacions. Un torneig que es debat entre l’enorme tradició i la modernització d’aquesta competició d’arrels centenàries (1882).
I ho estan aconseguint amb notable èxit. Els atrotinats estadis han passat a la història i actualment trobem joies de l’arquitectura com Millennium Stadium (1999, Cardiff, Gal·les) i el Aviva Stadium (2010, Dublin, Irlanda). Per la seva banda, Anglaterra (Twickenham Stadium, 1909, Londres) i Escòcia (Murrayfield Stadium, 1925, Edinburgh) han renovat constantment les seves velles catedrals. França i Itàlia juguen a camps compartits amb altres esports (Stade de France i Stadio Olimpico di Roma).
Estadis còmodes per als aficionats i per a les televisions. I ja se sap. Si hi ha les teles, hi ha més diners. La professionalització del rugbi a mitjans dels ‘90 també ha comportat algunes concessions a les cadenes: des de 2010 es juga el partit inaugural del torneig en divendres. Aquest fet contradiu una de les nombroses tradicions del campionat: facilitar el desplaçament dels aficionats rivals als estadis. La germanor és vital!
També es tracta d’un certamen mutant. De 1883 al 1909 se’l coneix com el Home Nations, disputat per les quatre seleccions de les illes: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda. Del 1910 al 1931 i de 1947 a 1999 és el període de les Cinc Nacions, amb la incorporació de França (fou expulsada del Torneig de 1932 a 1939). El darrer canvi es produí amb l’entrada d’Itàlia l’any 2000, configurant l’actual Sis Nacions.
Un torneig que, tradicionalment, no lliurava trofeus als guanyadors i amb múltiples reconeixements honorífics per les victòries. Els analitzem tot seguit.
Trofeu de les Sis Nacions: encara que sembli increïble, no és fins 1993 que es lliura el primer trofeu a l’equip guanyador del torneig.
Gran Slam: títol honorífic. Se l’emporta l’equip que guanya tots els partits del campionat.
Triple Corona: el rep l’equip de les illes que derrota a tots els altres en una mateixa edició. Des de 2016 existeix un trofeu “físic” per al vencedor.
Copa Calcuta: trofeu físic i l’embrió del Sis Nacions, el disputen Escòcia i Anglaterra des de 1879.
Cullera de Fusta: trofeu honorífic que rep l’equip que perd tots els partits.
Recentment, s’han creat diversos trofeus: Millennium Trophy (disputat per Irlanda i Anglaterra, des de 1988); Centenary Quaich (guanyador del matx entre Irlanda i Escòcia, des de 1989); Trofeu Giuseppe Garibaldi (guanyador del duel entre França i Itàlia, des de 2007); Copa Doddie Weir (Escòcia i Gal·les, des de 2018); Trofeu Auld Alliance (Escòcia i França, des de 2018) i, per fi, la Cuttitta Cup (Escòcia i Itàlia, des de 2022).
Un torneig que aprofita les últimes tecnologies i que permet escoltar les decisions de l’àrbitre i els diàlegs en rigorós directe amb els tècnics del TMO (l’equivalent al VAR del futbol….sense escàndols, polèmiques ni filtracions d’àudios).
Un campionat que es viu amb passió i germanor entre les aficions. Els himnes superemotius, com per exemple el Flower of Scotland, executat per un gaiter penjat dalt del sostre de la tribuna de Murrayfield, fent sonar les notes durant mig himne i restant en silenci mentre la grada, embogida, el canta a ple pulmó (gallina de piel).
Un palmarès dominat per Anglaterra (29 títols i 13 Grand Slams) i Gal·les (28 i 12 respectivament).
Un torneig que sí que ha trobat la fórmula per conjugar tradició i modernitat!
En fi, si voleu saber-ne més, de l’scrum, line out, ruck o maul…Los Taus d’Amposta Rugby Club t’obriran els braços. Estem al Serengeti Stadium (pista d’atletisme) d’Amposta. Contacte: @lostausdampostarcte Tel. 698 932 670
