Dos grans columnes de tractors enfilaven l’avinguda Diagonal. Passaven uns vint minuts del migdia d’este dimecres. A l’esquena, tot un dia de protestes al territori, i, per davant, els carrers de Barcelona, amb la seu de les principals institucions del país on fer arribar el clam.
Les concentracions van començar dimecres a trenc d’alba. Els primers tractors s’acumulaven a l’illa de Saurí de Móra d’Ebre -al bell mig de la Ribera d’Ebre- mentre pagesos i pageses programaven la jornada a la vora del foc. “Ha de ser una jornada històrica, ens hem de fer sentir”, etzibava un dels concentrats. Minuts abans de les 8 h, es va emprendre la marxa, cap a Móra la Nova, on es van unir amb una altra gran columna de tractors, que provenia de Gandesa, on també s’havien concentrat a primera hora. La primera destinació va ser Falset, on nous companys del Priorat es van incorporar a la marxa, per a després tornar a Móra la Nova. Poc abans de les 11 h quedava tallada la Nacional 420 i també la C-12, just al nus on conflueixen les dos vies, les dos principals carreteres que creuen la Ribera d’Ebre.
Mentrestant, centenars de pagesos del Baix Ebre i el Montsià s’aplegaven a l’Aldea. Gota a gota, s’omplien els voltants de la Torre de la Candela. Des d’este punt, una marxa lenta amb prop de 200 tractors es va traslladar a l’AP-7, la gran artèria del país, que va quedar tallada a les Terres de l’Ebre. Els Mossos d’Esquadra van donar pas alternatiu per la Nacional 340, i per diverses vies secundàries.
Les reivindicacions eren clares: menys burocràcia, més protecció per als productes europeus i millors preus de venda. “La nostra fi, la vostra fam”, era el lema, sintètic, i que es podia llegir en pancartes i cartells sobre els tractors d’arreu del país, que van tallar les principals vies de comunicació a totes les demarcacions, com l’AP-2, a l’altura de Fondarella -al Pla d’Urgell-, que va esdevenir l’epicentre de les protestes.
Sobre l’asfalt de l’AP-7, el jove agricultor Joan Lluc Lleixà, membre de la plataforma 6-F -la principal impulsora de la manifestació, amb la suma dels principals sindicats- va destacar que “cal seguir la línia que ja han marcat els agricultors d’altres països europeus i protagonitzar protestes per tal d’exigir un futur digne per a la pagesia a Catalunya”.
Per la seua part, Rafel Verdiell, membre de l’executiva d’Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, lamentava també des de l’AP-7 que “els tràmits administratius, complexos i farragosos, que s’exigixen als pagesos” i que “provoquen una despesa extra” i una tramitació “lenta i poc àgil”. També Verdiell, destacava que la falta de protecció als productes europeus i la “regulació ineficient” ha comportat la introducció al mercat comunitari de productes estrangers, amb els quals “és impossible competir”. “En el sector de l’arròs, per exemple, s’ha de competir amb el producte de països com Myanmar, on hi ha dictadura, no hi ha respecte pels drets humans i els preus de produir són molt més baixos”, exposava Verdiell. També a l’AP-7, l’arrossera Marcel·la Otamendi, emfatitzava en declaracions a Canal TE que la sequera ha suposat una nova estocada al sector agrari, sobretot a l’arròs ebrenc, ja que enguany s’ha hagut de tirar endavant la producció amb la meitat de la concessió de reg. “Hem perdut més de la meitat de la producció”, lamentava, “i s’ha de competir amb altres productes de qualitat més baixa i que acaben perjudicant els productors de proximitat”. En esta línia, Otamendi apel·lava també a la responsabilitat dels consumidors, que “tenen a les seues mans la possibilitat d’apostar pels productes de proximitat, de qualitat, i enfortir el teixit agrari del país”.
Justament la falta de mesures proteccionistes, la competència de productes de fora de la UE i també els tràmits administratius complexos han provocat, segons Verdiell, “una caiguda en picat de la competitivitat al sector i han dificultat el relleu generacional”. Segons Verdiell, en els últims dotze anys “Catalunya ha perdut el 60 % dels pagesos”. A la vegada, ha alertat que gran part dels agricultors en actiu “tenen més de seixanta anys” i això “posa en risc la continuïtat del sector en molts àmbits”.
Després de passar la nit a l’AP-7 -amb crits reivindicatius però també amb cants festius i de germanor-, els tractors van preparar l’expedició cap a Barcelona. Passades les 7 h, una quarantena de tractors va iniciar la marxa lenta cap a la capital del país, pel camí es van unir a altres columnes de les terres de Lleida i del Camp de Tarragona, en una expedició que va tardar hores a arribar a la capital, entrant per la Diagonal, amb l’objectiu de fer arribar les protestes al centre neuràlgic del país. Una part dels tractors, però, es va quedar a l’Ebre i va mantindre tallada l’AP-7 fins al migdia.
Protestes a Barcelona i compromís del President
Els pagesos d’arreu de Catalunya van confluir als carrers de Barcelona. Es van concentrar a les portes de l’Oficina de la Comissió Europea, i també a la delegació del govern Espanyol. Ja a les 18 hores -amb dos hores de retard respecte de l’hora acordada-, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, va rebre una delegació dels agricultors del país formada per una quinzena de representants. Acompanyat del conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, i durant més d’una hora i mitja, Aragonès va escoltar les reivindicacions dels pagesos.
Després de la reunió, Mascort va explicar que proposarà una nova trobada amb els pagesos en menys de dos setmanes per a concretar mesures per tal d’afavorir el sector primari. Tot i això, ja s’ha arribat a alguns acords inicials entre els sindicats agraris i el Govern. En concret, Mascort ha reconegut que “la burocràcia pot ofegar” els agricultors, i per això des del Govern haurien proposat tirar endavant un nou portal únic per tal de fer totes les tramitacions necessàries amb les diferents administracions. Tot i això, el conseller ha insistit en “deixar passar uns dies” per tractar el futur del sector “en una nova reunió” amb millors condicions. Mascort ha destacat que “després de dos dies de protesta i de passar més d’onze hores sobre un tractor” la reunió no havia de servir per a negociar i arribar a acords entre les parts, sinó per “fer arribar les reivindicacions” i ja en els propers dies, en un interval de deu i quinze, s’espera que en la trobada entre els pagesos i la Generalitat puguen ja establir els primers acords o, si més no, començar amb les negociacions entre agricutors i governants per garantir el futur del sector.