La ponència parlamentària sobre la modificació de la llei dels correbous, per a prohibir-ne els bous embolats, capllaçats i a la mar, va començar el passat 2 de febrer amb les cinc primeres compareixences, entre apel·lacions al diàleg però sense amagar la tendència de les opinions de cadascú. El més contundent va ser l’únic compareixent obertament antitaurí, l’exdiputat valencià David Calvo, impulsor de la llei valenciana de benestar animal i que va començar lamentant que el País Valencià tinga “la medalla d’honor” amb 8.500 festes amb bous anuals i bous de carrer a més de la meitat dels municipis. Per a Calvo, que va recordar que els animals són subjectes de dret des del 2021, “això no va d’espanyolisme ni de banderes ni de llibertat, perquè no existix la llibertat de fer mal”, sinó d’“actualitzar les tradicions tenint en consideració el benestar animal”.
Amenaçats a Camarles
També va considerar que els manuals de bones pràctiques són pedaços, i va recordar que l’estiu passat, un grup d’animalistes que volien documentar un correbou al Lligallo del Gànguil van haver de sortir escortats pels Mossos d’Esquadra. Va alertar als alcaldes de les pressions que patiran, però els va convidar a no fer “política de la dolenta”.
També va reivindicar que el PSOE haja estat “l’arquitecte dels drets”, tot i que l’únic representant ebrenc de la ponència, el diputat Joaquim Paladella, del PSC, es va mostrar més aviat a favor de dixar decidir a les Terres de l’Ebre i va recordar que el fet que no s’ha de fer mal a l’animal “ja està inclòs a la llei de blindatge dels correbous del 2010” i que és l’Administració la que ha de vetllar perquè això es complisca.
Els altres quatre compareixents no es van mulllar tant, però es van allunyar clarament de la prohibició i l’abolicionisme, començant per l’exconseller de Cultura Lluís Puig, l’home que, com a director general de Cultura Popular, va incorporar al Consell Assessor de la direcció a l’Agrupació de Penyes Taurines de les Terres de l’Ebre. Puig va opinar que les penyes mateixes sempre han tingut ganes d’“adequar les festes amb bous”. Va dixar a entendre que Junts tornarà a tenir llibertat de vot quan la qüestió es vote al ple després de les desenes de compareixences pendents, i va dixar anar que “en general les prohibicions generen rebuig”: “Més que una llei de prohibició, hem de buscar una llei d’acompanyament propositiva, perquè les festes puguen evolucionar”, va tancar.
l’exdelegat pallarès Per la seua banda, l’exdelegat del Govern a l’Ebre Xavier Pallarès va defensar que tant el codi de bones pràctiques anterior al 2010 com el reglament del 2013 han servit per a molt. “A l’Ebre convivim molt amb els animals i ens rebel·laríem si se’ls fes mal”, va expressar. Va admetre que es poden fer millores, “escoltant els veterinaris i a tothom”, però va alertar de l’impacte econòmic que les restriccions tindrien sobre les ramaderies. En definitiva, va fer una crida a tornar a parlar de tot, de totes les condicions i requisits, a fer un nou pas en favor del benestar animal, però amb correccions més que no pas prohibicions. A més a més va demanar que es traguen els bous a la mar de la proposició de llei, perquè a la pràctica ja no se’n fan.
També Víctor Gimeno, exdelegat de Medi Ambient a les Terres de l’Ebre, va destacar que “qualsevol solució s’ha de fer amb diàleg, amb respecte al territori i respecte a totes les parts”, però es va decantar per una possible reducció dels actes de les modalitats més agressives més que no pas per una prohibició. El fet de si el debat s’ha de circumscriure a totes les Terres de l’Ebre, als municipis on es fan correbous o a tot el país, també va ser una de les qüestions -assenyalada per la CUP i sense respostes clares-que va sobrevolar la primera jornada de la ponència, que va tancar l’exconsellera d’Educació, Marta Cid.
L’expolítica ampostina va fer l’enèsima crida a la necessitat d’arribar a “punts de trobada, perquè quan hi ha sensibilitats diverses, la confrontació només fa que el problema s’enroque”, Va coincidir amb els altres compareixents que hi ha recorregut de millora, però sempre des d’un enfocament evolutiu progressiu, no pas de la prohibició que planteja la iniciativa parlamentària llançada pels comuns i la CUP. “Les festes amb bous d’avui no tenen res a veure amb les de finals dels 90 i principis dels 2000. Per tant, a veure com ho podem modular per a continuar facilitant el trànsit”, va afirmar.
89 compareixents
La comissió ha citat 89 ponents, la majoria per part del sector protaurí, i s’allargarà durant mesos. Les Penyes Taurines volen que el debat al Parlament “evolucione en una millora de la festa”, però ni sentir a parlar de prohibir o abolir. Les entitats animalistes reiteren que la llarga llista de compareixents proposats pels taurins és una maniobra per a guanyar temps i evitar que torne al Parlament per fer-ne la votació definitiva abans que s’acabe la legislatura.
Vuit de cada 10 festes inclouen bous embolats o capllaçats
Més de vuit de cada deu festes que inclouen correbous en el seu programa, tal com se celebren ara, quedarien prohibides en alguna mesura -o s’haurien d’eliminar els bous capllaçats i els embolats del programa- si s’aprova la modificació que regula les festes taurines i que preveu acabar amb algunes modalitats. Segons dades del departament d’Interior, obtingudes per l’Agència Catalana de Notícies (ACN) a través d’una petició de transparència, un 85,7 % de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats –els bous a la platja o a la mar també poden quedar prohibits, però no se n’ha registrat cap en els últims 15 anys.
El Departament d’Interior va rebre en tot el període 722 sol·licituds d’autorització de festes –que solen incloure més d’una jornada, emmarcades en festes majors o altres celebracions locals. Un 97 % de les peticions, 702, van ser acceptades. D’estes, 602 incloïen els bous capllaçats i embolats, més de vuit de cada deu.
Les dades reflectixen que, arreu de Catalunya, en l’última dècada i mitja s’han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Un mínim de 1.774 van incloure els bous embolats. Al seu torn, pel cap baix 589 dies amb espectacles taurins van tenir bous capllaçats. Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l’Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any. Fins a 21 dels 52 municipis ebrencs fan bous embolats o capllaçats, segons dades recollides pel setmanari l’ebre.
