Les Terres de l’Ebre són la inspiració de l’últim treball de la cantautora amb arrels planeres, Lia Sampai. El disc, que sortirà publicat el 18 d’abril, canta a la bellesa del territori i a l’abandonament social i polític que patix el Delta, però sobretot a les vivències pròpies i als records a l’Ebre.
L’àlbum, Un delta fràgil (Microscopi, 2024), pren el nom d’un vers d’un poema de Josep Juan i Carme Pons, Lo Conte dels Flamencs. Esta cançó, com moltes en el disc, ret homenatge a una terra amb la qual l’artista sent una gran connexió. “M’he adonat que a totes les cançons que feia sortien coses que tenien a veure en estos paisatges, en la gent”, explica Sampai detallant que “moltes parlen de l’origen, d’on sento que vinc”.
Un delta fràgil és més que un conjunt de deu cançons, és un cant d’amor a la terra que queda reflectit en les lletres, farcides de detalls i sentiments simples, però al mateix temps profunds, com un somriure, el vol d’un ocell o l’olor de la pluja. Un amor, que també queda evidenciat en la música, de clara influència mediterrània.
El disc, el tercer que publica Sampai, fa un gir en la sonoritat per a anar cap a un terreny més tradicional amb elements com la bandúrria de Tobal Rentero, present en moltes cançons del disc. I sense oblidar la guitarra d’Adrià Pages, la base del projecte. “El disc se’n va més cap a la cançó popular que en l’anterior, que era més d’autor”.
Quan encara falten un parell de setmanes perquè surta el disc, Sampai ja ha compartit dos cançons que són tota una declaració d’intencions. S’acompanya de dos referents, com són Arturo Gaya i Mireia Vives. El primer avançament, titulat Vens, és casualment, també, la cançó que obre el disc i en recull l’essència. “És la més representativa, és lo que definix lo disc”. Se tracta d’una cançó que també naix del record. “La vaig escriure pensant en los estius, perquè els meus iaios són de les Terres de l’Ebre i tinc mitja vida aquí. Les cançons que faig, totes tenen alguna cosa a veure en esta terra”, diu, també amb la il·lusió de qui col·labora amb un artista a qui admira. “Vaig voler compartir la cançó en Arturo Gaya, perquè de menuda anava a veure els Quicos en mons iaios i allò m’al·lucinava. Quan vaig escriure la cançó, li vaig proposar gravar-la i de seguida va dir que sí”.
Una sort que és per partida doble, ja que en este nou treball ha tingut l’oportunitat també de cantar amb Mireia Vives, una altra artista per qui sent una gran admiració. Pel 8M, van publicar una cançó on s’ajunten per a posar música als versos Vels de ceba o La dansa secreta, de Maria Mercè Marçal. El tema, Mans de dona, és un cant a la “lluita invisible que tenim les dones dia a dia, al que teixixen les dones en la societat i que sembla que no t’adones fins que ja no estan”.
Ambdós cançons ja es poden escoltar a les plataformes digitals i prompte es podran escoltar també en directe a diferents punts de Catalunya.
