A cop de granera

Elena, iaia jove, seixanta-un anys, llegida, intel·ligent i xerradora. Laia, neta quasi adolescent, dotze anys, curiosa, adora la seva iaia. Les dos assegudes a la cuina d’un pis modern a l’hora de berenar.

―Iaia, es pot saber què passa que estos dies no paren de parlar de bruixes a la tele? L’altre dia, després de sopar els pares en miraven un reportatge a TV3 i este migdia també han dit quelcom sobre elles al Parlament.

―Ah, tu també t’hi has fixat?

―És que pensava que això no interessava els adults, que les bruixes només eren personatges dels contes per fer-nos temor.

―Ui, no, Laia. Les bruixes no són només personatges de conte i no et negaré que algunes podien fer temor, però n’hi va haver moltes que eren molt bones persones i ajudaven els altres.

―De debò?

―Clar, les dones a qui s’anomenava bruixes molt sovint coneixien remeis naturals per a malalties lleus i afeccions físiques i espirituals. Algunes deien que curaven mal d’amors o feien conjurs per atreure a la persona estimada. Durant uns quants segles moltes van ser torturades o cremades a la foguera.

―I de veritat les curaven?

―Què vols que et digui! Alguna cosa funcionaria i altres no, com passa ara. O no anem a la farmàcia o a l’herborista per demanar quelcom natural que ens ajudi a dormir, passar l’ansietat o la tristor quan ens han trencat el cor, per exemple? I sempre funciona? Sovint hi ha més de fe que de ciència, però per això no torturem ni cremem els farmacèutics ni els herboristes.

―I per què ho feien llavors?

―Hi va haver molts motius: perquè els veïns, a la vegada que les anaven a buscar quan les necessitaven, les denunciaven per enveges o perquè eren massa avançades per al seu temps. La major part eren dones que vivien soles i no estaven sotmeses a la voluntat d’un home i això no estava ben vist. Se’ls atribuïen relacions amb el diable i això per a l’Església era suficient per condemnar-les.

―I només hi havia dones?

―No, també alguns homes, però a estos els acceptaven. De fet, dins de l’Església sempre s’ha cregut en fenòmens paranormals, com les ànimes que ronden pel purgatori o que el dimoni es faci amo d’una persona. De fet actualment encara es fan exorcismes.

―Així que ser bruixa era una excusa per matar-les, com passa avui en dia amb les dones que són maltractades i assassinades…

―Sí, per això s’ha fet un debat al Parlament, no tant per les bruixes que ja no existeixen, sinó per denunciar que no es pot agredir ningú pel seu gènere ni creences.

―Ah, doncs que bé. I tu, per què en saps tant de les bruixes?

La iaia baixa la veu i s’acosta a la neta

― Perquè jo soc bruixa, i la teva mare i la iaia de la teva iaia… I possiblement tu també ho seràs. Una bruixa molt preparada i valenta, perquè, malgrat haver intentat eliminar-nos a cop de granera, som les netes de les bruixes que no van poder cremar!

 

Marta Tena
www.donadelletra.es
Marta Tena
Marta Tena
Escriptora i professora de secundària i de la URV
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

34 + = 40

Últimes notícies