Els serveis territorials d’Interior i d’Igualtat i Feminismes a l’Ebre volen feminitzar els cossos de seguretat i emergències per tal de revertir la situació actual, en què les dones estan infrarepresentades i les xifres se situen “molt lluny d’assolir la paritat a Catalunya”, i encara són “pitjors” al nostre territori.
Així ho determinen el director territorial d’Igualtat a l’Ebre, Miguel Alonso, i la coordinadora territorial d’Igualtat i Feminismes, Mar Lleixà, en un article que pot llegir-se sencer a www.setmanarilebre.cat, en què manifesten que “no ens podem permetre discriminacions ni prescindir de la meitat del talent”.
I és que a les Terres de l’Ebre, les dones representen un 15% del total del cos dels Mossos d’Esquadra -hi ha 72 dones dels 480 efectius-; un 16 %, al cos d’Agents Rurals -8 dones dels 49 agents desplegats-; i les xifres encara són menors en el cas del cos de Bombers, en què només hi ha 1 bombera d’entre els 248 funcionaris i voluntaris arreu del territori (el 0,5 %).
“Les dades ens demostren que tenim un llarg camí per a recórrer”, diuen Alonso i Lleixà, que afegixen que “al ritme actual i sense cap mesura addicional, la paritat a Catalunya no es produiria fins al 2067, als Mossos, al 2101, als Agents Rurals, i al 2144, als Bombers”.
És per això que des dels dos departaments impulsen la feminització dels cossos operatius de la Generalitat per tal de revertir “el gènere menys representat: les dones”; “perquè volem que siguen cossos d’excel·lència, moderns i representatius de la societat a què servixen, i per a això, han de ser paritaris”; i també perquè “tenim el compromís ferm, social i legal amb la igualtat real i efectiva entre hòmens i dones, un dret fonamental que constituïx un valor cabdal i una necessitat essencial en una societat moderna, justa i equitativa”.
Així, tots dos departaments celebren que el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, haja decidit reservar un 40% de les places de les properes convocatòries dels cossos de seguretat i emergències per a dones. Tanmateix, “esta reserva de places no s’ha de confondre a facilitar l’accés de les dones als cossos operatius pel simple fet de pertànyer a un gènere concret”, apunten Alonso i Lleixà.
Els processos selectius es fan garantint que, independentment del gènere, “els nous funcionaris i les noves funcionàries dels cossos hauran d’haver superat i aprovat totes les fases de les convocatòries i tindran les condicions, aptituds i habilitats per a acomplir totes les tasques necessàries”.
Segons ells, el greu desequilibri que hi ha avui dia respon als estereotips de gènere que durant dècades ha envoltat els Mossos, els Bombers i els Agents Rurals, ja que era ‘cosa d’hòmens’, i també és fruit “d’una discriminació històrica”. Per tot això, s’ha generat una manca de referents femenins per a les xiquetes i adolescents, cosa que dificulta la incorporació de noves professionals.
En este sentit, Alonso i Lleixà afirmen que la discriminació positiva és una bona notícia, perquè feminitzar els cossos de seguretat i emergències també és “treballar per a complir els drets fonamentals més bàsics” i “contribuir a la transformació feminista, que pretén fer de les Terres de l’Ebre un territori on viure millor, més igualitari i amb oportunitats per tothom”.
