Aquesta frase utilitzada pels nostres avantpassats encara continua utilitzant-se al món de la pagesia. Un dels pocs sectors que dia a dia han de treure de baix les pedres els mitjans i recursos necessaris per tirar endavant. Per fer bullir l’olla com tothom sap!
El sector primari, i en aquest cas la pagesia i ramaderia ha estat el pa de la majoria de les famílies d’aquí, una tradició i una forma de vida. També ha mantingut la riquesa i tradició etnològica que ha donat vida al territori. Unes tècniques tradicionals que durant centenars d’anys han passat de generació en generació a l’hora de plantar, podar, adobar, criar, donar a llum, esquilar, etc.
Els poquets pagesos que queden avui dia, han hagut de saltar a una agricultura extensiva per poder guanyar-se la vida. Unes explotacions que com el seu nom indica, exploten els aqüífers, la terra i al mateix cultiu. Compaginar l’activitat amb altres feines per poder arribar a final de mes. Els altres pagesos, els de cap de setmana i explotacions familiars seguim en una agricultura tradicional. Cuidant el camp, sense massa estrès per la vegetació ni per nosaltres i amb uns resultats de molta més qualitat. Poder sabem que la pujada de preus dels pinsos, adobs, i altres ítems ens faran tancar en pocs anys.
Una altra problemàtica greu en què es troba la pagesia, és la contractació. No hi ha mà d’obra per treballar. La que hi ha és gràcies als immigrants. Molts d’ells sense “papers”. Si aconsegueixes fer-los els papers, el primer que fan és buscar-se una feina més segura, estable i que paguin més. L’altra derivada resulta de poder-los pagar amb els diners resultants dels beneficis de la collita. Tens l’opció d’agafar als benaventurats perquè puguin sobreviure amb l’agreujant de què estàs fent una malifeta a l’Administració.
No entraré en la burocràcia que ha de suportar la pagesia entre, DUN, DAN, eDERAN, llibres de seguiment de camp i un llarg etcètera de la legislació vigent que acabaran amb el camp.
L’any passat va ser el pa de garrofa qui va donar un alè a la pagesia. Aquesta temporada, el preu de la garrofa ha baixat i ja no hem pogut fer sopes i al contrari hem fet sopes del pa de l’oli. A veure el pròxim any que ens proporciona el mercat per veure de quin pa menjarem.
Actualment, aquesta activitat tradicional té els últims cartutxos per tirar, depèn de com ho enfoquem pot accelerar-se la crisi alimentària i climàtica. Us recordo que els pagesos han estat al davant de la crisi de la Covid i han salvat moltes masies, urbanitzacions, del voraç foc. Hi ha sectors essencials que l’Administració hauria d’intensificar els ajuts i restringir les obligacions. Invertir en el sector primari, educació, sanitat, innovació, hauria de ser primordial per als nostres dirigents. Ara bé, si els nostres polítics no hi posen remei ho faran els Francesos que els tenen més ben posats.
