HomeEconomiaAcció Climàtica vol que els criteris de “qualitat” pesin més que els...

Acció Climàtica vol que els criteris de “qualitat” pesin més que els econòmics en la subhasta de parcs eòlics marins

El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha explicat que el Govern ultima una proposta, que es consensuarà amb el món local, per influir en les subhastes que ha de fer l’Estat per adjudicar l’aprofitament eòlic en l’espai marítim de Catalunya.

En una visita al Parc d’Energia Eòlica Offshore WindFload Atlantic, a Viana do Castelo (Portugal), Mascort ha exigit que el pes dels criteris econòmics no supere el 50% del pes total de la valoració de les ofertes rebudes. “Hem de convertir l’aprofitament eòlic de l’espai marítim català en una oportunitat per desenvolupar la indústria local i, al mateix temps, mitigar possibles impactes que es puguen generar en altres sectors”, ha advertit el conseller.

Amb este objectiu, el conseller ha avançat que el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ja ha identificat uns eixos bàsics a partir dels quals es concretaran criteris i mesures avaluables, dins del grup de treball creat amb els ajuntaments de l’Empordà implicats en el Pla d’Ordenació d’Espais Marítims. Esta proposta es traslladarà al ministeri corresponent perquè les incorpori al plec de condicions de la subhasta. “Volem que es done el pes més gran possible a aquells criteris qualitatius que poden contribuir a generar valor per al territori on s’implanten els projectes i als sectors que hi hauran de conviure”, ha resumit el conseller.

Un primer eix està relacionat amb la mateixa execució del projecte, i inclouria aspectes com ara la valoració de l’experiència demostrable dels promotors en projectes eòlics marins, que es promoguen efectes positius sobre la conservació de l’hàbitat marí amb propostes innovadores o que la proposta incloga mesures dedicades al seguiment mediambiental durant l’operació del parc.

Altres requisits que s’abordaran són de caràcter econòmic i social. En este sentit, destaquen propostes com la creació de fons comunitaris entre promotors i comunitat local per tal de generar beneficis indirectes en l’economia local en els teixits industrial, pesquer i turístic; la inclusió de propostes de formació professional, beques o centres de formació, per exemple, en l’àmbit de l’eòlica marina; de compromisos realitzats en favor de la inserció laboral de persones desocupades; i de mesures de socialització del coneixement i d’informació a partir de les dades que genere el projecte.

El conseller també ha assenyalat que, més enllà d’estos criteris per ponderar les ofertes, s’instarà a la creació d’un grup de treball entre els promotors dels projectes guanyadors, les administracions locals i Govern de la Generalitat, així com els sectors econòmics. Les funcions d’este grup seran incrementar la transparència de tot el procés de definició, construcció i explotació del projecte; identificar les necessitats de compensació als sectors econòmics amb un impacte negatiu directe en qualsevol fase de l’execució del projecte que no es puga mitigar; i fer seguiment dels projectes finançats amb el fons comunitari creat.

Per definir aquests eixos, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural ha comptat amb un estudi comparatiu de processos similars que s’han dut a terme en els països més avançats en el desenvolupament de projectes d’energia eòlica marina. L’informe, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), analitza les experiències d’Anglaterra i Gal·les, Escòcia, Països Baixos, França, Estats Units i Japó per veure quines mesures s’estan prenent a l’hora de garantir l’encaix dels projectes d’energia eòlica marina en el territori.

El Govern de Catalunya ha mostrat des del primer moment la seua voluntat d’influir el procediment que ha de regir la subhasta per a l’aprofitament energètic de l’espai marítim de Catalunya. Per fer-ho de manera consensuada amb el territori, el departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va constituir el mes de març el grup de treball amb els municipis implicats en el Pla d’Ordenació d’Espais Marítims: Cadaqués, Roses, Sant Pere Pescador, Torroella de Montgrí, L’Escala, Pals i Begur. La voluntat d’aquest grup és incrementar la transparència i la participació en tot el procediment.

Compromís per fer compatibles tots els usos de l’espai marítim

La intenció d’aprofitar l’espai marítim catalana per a la generació d’energia eòlica per part de l’Estat ha provocat que el Govern haja començat a treballar per fer compatibles tots els usos que es fan a la costa catalana. L’objectiu és que la instal·lació de parcs eòlics marins no repercutisca de manera negativa sobre cap dels territoris on s’implanten els projectes ni tampoc en cap dels sectors que hi hagen de conviure, com el pesquer o el turístic, i que tampoc tinga efectes adversos sobre l’entorn ambiental i la biodiversitat. Per això, primer es va aconseguir reduir l’àrea establerta en el POEM, que va passar dels 1.000 als 250 quilòmetres quadrats.

A més, s’està impulsant la plataforma PLEMCAT, un laboratori d’assajos flotant a la mar Mediterrània que s’instal·larà a la mateixa zona definida per al desenvolupament de parcs comercials, i que servirà per a estudiar el comportament de diferents components i sistemes tècnics per a l’avenç i la validació de l’energia eòlica flotant, d’altres energies marines, per al monitoratge de l’ecosistema marí i per altres estudis mediambientals, climàtics o de biodiversitat. El projecte suposarà una inversió de 80,1 milions d’euros.

Finalment, i més enllà del grup de treball amb els municipis afectats, el Govern ha intensificat el diàleg amb tots els sectors que poden veure la seua activitat afectada pel fet d’incorporar un nou ús a la seua zona d’actuació. Aquesta interlocució ha de contribuir a minimitzar el possible impacte que puga generar en sectors com el turístic o el pesquer, a potenciar els impactes positius sobre el medi ambient i la biodiversitat, i a aprofitar el màxim les sinergies que puguen generar aquests projectes tant amb les indústries auxiliars que hi puguen col·laborar com amb les accions de generació de coneixement, formació i ocupació que se’n deriven.

Redaccio
Redaccio
Periodistes
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 61 = 65

Últimes notícies