HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catAdela Botwinski, la lluita continua fins al final

Adela Botwinski, la lluita continua fins al final

Aquest diumenge 28 de novembre, la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, encapçalava l’acte en homenatge als desapareguts i morts de la Batalla de l’Ebre que se celebrava al Memorial de Camposines situat a la població  ebrenca de la Fatarella.

Aquest any s’incorporaven 39 nous noms a les plaques commemoratives del Memorial de Camposines. Entre ells, destacava un en particular, entre altres coses perquè era un dona de la Terra Alta, nascuda a Corbera d’Ebre i que moria a l’edat de 49 anys en el transcurs de la Batalla de l’Ebre.

El cert, que fins fa poc  s’havia obviat el paper de la dona a la Guerra Civil, però cada cop surten més veus que reivindiquen la recuperació de la memòria d’aquelles dones que lluitaren a favor de la democràcia i la República.

Dones, moltes de les quals, vingueren des d’altres països i enrotllades a les Brigades Internacional lluitaren al costat de la República, defensant uns ideals i uns principis que estaven en perill per culpa del feixisme que, a poc a poc, s’anava imposant a la majoria de països de l’Europa Continental.

Dones com Adela Weinraub, infermera, polonesa i activista de milers de causes, sempre al costat dels oprimits i de les classes desfavorides. Segurament, la seua condició de jueva polonesa i haver viscut de ben a prop el pogrom de l’any 1915 a la ciutat de Tarnpol, on varen morir un grapat de jueus, la devien marcar ben aviat des de la seua joventut. L’activisme, la lluita contra les desigualtats i les injustícies serien la seva raó de ser i de viure.

L’any 1937 arribà a Catalunya a la ciutat de Figueres que estava fortament bombardejada, d’allí passà a Albacete on es va presentar al doctor Telge, cap dels serveis sanitaris de les Brigades Internacionals. Va estar destinada a l’Hospital de Benicàssim i d’allí anà a Mataró, col·laborant en l’evacuació dels ferits de l’hospital militar.

Al febrer de l’any 1939 ja havia marxat de la península i es trobava en terres franceses, però la seva lluita no acabava allí, i durant la resta de la seva vida continuaria ajudant als més desfavorits. El cert que la majoria de brigadistes el retorn al seu país natal mai va ser agradable, ben bé al contrari i molts varen ser declarats apàtrides i si a més a més eren jueus les penúries i els problemes s’incrementaven exponencialment.

Un cop acabada la II Guerra Mundial, i després de participar en aquesta a l’exèrcit britànic de Palestina, concretament a l’Army Transport Service, Adela Weinraub, tornà al seu país natal Polònia. En aquella època, l’antisemitisme era molt extens per les terres poloneses i també per bona part de l’Europa Oriental. El fet, que per poder trobar faena i casa se li recomanà canviar de cognom.

Adela, davant aquella disjuntiva, es recordà que durant la seva etapa a les Brigades Internacionals en la qual ella formava part de la Brigada Dombrowski hi havia una companyia integrada per jueus anomenada: la companyia Naftalí Botwin. Llavors, pensà: “en homenatge a aquella companyia de jueus que varen venir a defensar amb la seva vida i la seva sang la República, caient morts com a herois a prop de Camposines a finals de setembre de l’any 1938, es posaria de cognom  Botwinska”. I és a partir d’aquell any que la infermera, activista i jueva Adela passa a anomenar-se fins als finals de la seva vida, Adela Botwinska.

El fet és que a la Guerra Civil Espanyola hi ha molts exemples de vides de dones que participaren activament en la defensa de la democràcia i de la República. Vides i biografies que han de sortir a la llum perquè no es perdin dins de la foscor de la Història, essent un dret moral de les institucions públiques i de la mateixa societat civil recuperar de l’oblit aquestes idealistes de la llibertat i de la democràcia.

Batiste Forcadell
Llicenciat en economia per la UNED
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

1 + 2 =

Últimes notícies