La sequera i el medi ambient han acaparat les principals notícies del 2023 a les Terres de l’Ebre. Un any en què el dèficit hídric que viu Catalunya, i especialment l’àrea metropolitana de Barcelona, ha posat de nou damunt la taula el transvasament de l’Ebre. La manca d’aigua, també a la conca de l’Ebre, ha obligat a la pagesia del delta de l’Ebre a conrear l’arròs amb menys aigua de la concedida amb el resultat d’una de les pitjors campanyes que es recorden.
Hem tancat un 2023 en què el govern de l’Estat ha reforçat amb moviment d’arenes els punts més dèbils del litoral deltaic, a la vegada que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) ha iniciat la primera prova pilot perquè l’Ebre aporte més sediments a la desembocadura.
I mentre s’ha fet un nou pas endavant per a la clausura definitiva dels pous del fallit projecte Castor, la nuclear d’Ascó, també la de Vandellòs, podrà emmagatzemar els residus radioactius en un nou magatzem temporal individualitzat. I pensant ja en un futur sense nuclears a la regió de l’Ebre, a finals de 2023 s’ha anunciat el primer pagament a municipis dels recursos procedents del Fons de Transició Nuclear.
D’altra banda, Flix ha vist aquest 2023, al cap de vint anys, com al pantà s’ha culminat el procés de descontaminació de llots tòxics.
La falta d’aigua ressuscita el projecte per portar aigua de l’Ebre a Barcelona
L’episodi excepcional de sequera que viu Catalunya torna a posar damunt la taula el projecte de transvasament d’aigües de l’Ebre a Barcelona, a través de la interconnexió de les xarxes del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i del sistema Aigües Ter-Llobregat. De moment, el Govern de la Generalitat rebutja aquesta proposta, impulsada per diversos col·legis professionals, però accepta un transvasament temporal a través de vaixells des del port de Tarragona.
La sequera obliga el delta de l’Ebre a conrear l’arròs amb menys aigua
Els arrossaires superen una primera campanya amb la meitat de la concessió de reg, per la sequera. La retallada enganxa els agricultors amb les feines prèvies de la sembra fetes. Les comunitats de regants de la Dreta i l’Esquerra gestionen l’aigua de manera diferent -amb períodes intermitents o bombeig dels desguassos i altres. Tot i els problemes de salinitat i excés de calor, les pèrdues es contenen sobre el 15 %, però es titlla la campanya com “la pitjor en dècades”.
Una nova gota freda causa estralls a la Ràpita, Alcanar i Santa Bàrbara
El 3 de setembre, una nova gota freda torna a provocar inundacions devastadores al Montsià, amb greus afectacions a Santa Bàrbara, Alcanar i la Ràpita. Protecció Civil confina la població d’Alcanar, les carreteres s’inunden i es repetixen moltes de les destrosses per barrancades que s’havien produït un any abans. Els alcaldes demanen al Govern “mesures estructurals” per fer front a les conseqüències d’unes tempestes violentes cada vegada més habituals amb el canvi climàtic.
La CHE inicia la primera prova pilot per a aportar sediments al Delta
Al novembre, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) prova la mobilització de sediments en unes maniobres a Mequinensa. Es tracta d’una prova pilot que s’allargarà fins a mitjan 2024. La primera fase de treballs té un pressupost d’1,2 milions d’euros i es mouran uns 13.000 metres cúbics de sediments amb diferents metodologies per estudiar quina és la més eficient. Les entitats ambientalistes critiquen que la CHE neteja la seva imatge amb una actuació insuficient.
L’Estat reforça amb arenes els punts més dèbils del litoral deltaic
A finals d’any, el Govern de l’Estat acaba les obres de reforç amb arenes dels punts més fràgils del litoral deltaic. L’empresa pública Tragsa mobilitza 317.000 metres cúbics de la punta del Fangar a la platja de la Marquesa i Riumar, de la punta de la Banya a l’istme del Trabucador, i de la platja del Serrallo a la platja de l’Illa de Buda. La inversió del Ministeri per a la Transició Ecològica ha sigut de 4.028.463 euros. El Govern destaca l’efectivitat de les obres en els temporals de 2023.
Nou pas endavant per clausurar els pous del fallit projecte Castor
Al setembre, el Ministeri per a la Transició Ecològica aprova finalment l’avaluació d’impacte ambiental perquè Enagás clausuri definitivament els pous (amb els segells caducats des de fa anys) del fallit projecte Castor d’emmagatzemament de gas. La Plataforma en Defensa del Sénia i l’Ajuntament d’Alcanar reclamen la reversió de les servituds de pas del gasoducte als pagesos afectats, que han tornat majoritàriament a conrear els terrenys.
Ascó i Vandellòs tindran magatzems temporals de residus radioactius
A l’agost, el Ministeri per a la Transició Ecològica inicia els tràmits per construir magatzems temporals individualitzats (MTI) dels residus a les centrals nuclears. Els projectes de construcció i d’impacte ambiental de Vandellòs II i Ascó I i II se sotmeten a informació pública. Les piscines de cada unitat i l’MTI d’Ascó on es guarda el combustible radioactiu gastat estaran en desús el 2026. Es preveu fer un tercer magatzem a Vandellòs I per als residus que han de tornar de França el 2027.
S’anuncia el primer pagament de recursos del Fons de Transició Nuclear
Els municipis de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona de l’àrea nuclear tanquen l’any amb l’anunci del primer pagament extraordinari dels recursos de l’impost de transició nuclear, però sense un reglament aprovat que determine com s’han de repartir estos recursos a partir de 2024. El Govern insistix en formular “un sistema d’ajuts directes per a les empreses i la generació d’ocupació”, i que no suposen una repartidora per als ajuntaments.
Flix recupera el pantà al cap de dos dècades de descontaminació
Flix recupera el pantà després de dos dècades de descontaminació i restitució ambiental. Tragsa retira a l’agost les últimes palplanxes de les més de 2.000 que confinaven el sector de l’embassament contaminat per la indústria química. El municipi recupera una imatge gairebé oblidada. L’Ajuntament treballa en un ambiciós projecte per convertir la zona en un camp de regates i en la reobertura de la resclosa de la central hidroelèctrica per poder habilitar un nou tram de navegació.
El Parlament aprova tramitar la llei per prohibir bous embolats i capllaçats
Al mes d’octubre, els grups parlamentaris de la CUP i En Comú Podem, amb el vot a favor de diputats d’ERC i Junts amb llibertat de vot, aproven tirar endavant la tramitació de la llei per prohibir els bous embolats i els bous capllaçats, i també els bous a la mar, tot i que no se’n celebren a Catalunya. Les esmenes a la totalitat de Vox i PP a la proposició de llei només aconseguixen 19 vots a favor, amb 29 vots en contra i 83 abstencions.
Eufònic marxa de la Ràpita després que el nou govern local retalla suports
Eufònic, el festival de les arts sonores, visuals i digitals-performatives de les Terres de l’Ebre, marxa de la Ràpita després que el nou equip de govern (PSC – Junts – La Ràpita XXI – Futur la Ràpita) trenca l’acord de col·laboració amb el festival per motius econòmics. L’anunci es fa un mes després que Eufònic recollís el Premi Nacional de Cultura i a poques setmanes de celebrar la dotzena edició. La programació es reduïx a la meitat d’artistes convidats i es reorganitza per sis poblacions.
Creix el nombre d’agressions sexuals a les Terres de l’Ebre
Este 2023 els casos d’agressions sexuals a les Terres de l’Ebre han seguit augmentant. En el període comprès entre els anys 2019 i 2023 han crescut en concret en un 40 per cent, segons les dades facilitades pels Mossos d’Esquadra. Un percentatge alarmant. El cos policial l’atribuïx a què cada cop hi ha més dones que denuncien les agressions i que cada vegada afloren més els casos de violència masclista, que fins ara es mantenien en l’anonimat.
