Fa uns dies es van iniciar les obres de la segona fase d’ampliació de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. Aquesta segona fase té un termini d’execució previst de 40 mesos i un pressupost total de 215 milions d’euros, que comprèn tant l’arquitectura com les instal·lacions d’un nou edifici hospitalari. L’ampliació preveu incorporar aproximadament 80.000 metres quadrats a les instal·lacions actuals, una inversió que permetrà dotar l’Hospital de nous espais, moderns i funcionals, adaptats a les necessitats futures. Per altra banda, des del Govern de la Generalitat es preveu que el tramvia entre Cambrils i Vila-seca del Camp de Tarragona, el TramCamp, entri en funcionament durant el primer trimestre del 2028. De fet, ja s’han licitat les primeres obres i la compra de set vehicles, que suposarà una inversió total de 245 milions d’euros. No podem oblidar-nos d’inversions importants en infraestructures com els 157 milions en la millora de l’A-27 entre Valls i Montblanc amb un modern túnel de 1.467 metres sota la serra de Miramar. L’Aeroport de Reus va incrementar un 13 % els seus passatgers el 2024 respecte a l’any anterior i va acollir la xifra d’1.181.520 de viatgers arribant a les 21.921 operacions, fet que representa un increment del 6,9 % en comparació amb el 2023. Per la seva banda, el port de Tarragona continua el seu espectacular creixement amb increments significatiu en diverses categories de tràfic que el situen en xifres properes als 40 milions de tones de mercaderies a l’any. També el tràfic de creuers experimenta un increment del nombre d’escales i creueristes. I tot això quan s’està avançant en la constitució de la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona que disposa de tot el suport polític i econòmic per tirar-la endavant. És d’elogiar el dinamisme que es percep al nord del coll de Balaguer. Allí, passen coses. Diguem que van a una altra velocitat, amb una marxa més.
A les nostres comarques, les obres d’ampliació de l’Hospital Verge de la Cinta estan aturades. Hi ha col·lectius que les rebutgen i demanen que se centrin tots els esforços en la construcció del nou hospital. Però és que pel fa a la construcció d’este nou centre sanitari, ara mateix, ens trobem al mig d’un procés de debat territorial per la idoneïtat dels terrenys que l’Ajuntament de Tortosa va adquirir per tal d’ubicar-lo. A propòsit d’això, uns quants ajuntaments reclamen que es faci en un lloc diferent del proposat al Pla parcial camí de Roquetes. Però més enllà del debat “de campanar” d’on s’ha d’ubicar el nou hospital, no es pot perdre de vista que cal una via d’accés ràpida. En este sentit, Tortosa (amb hospital o no) necessita una circumval·lació. No pot ser que tant si puges com si baixes, vagis a parar al centre de la ciutat, convertint qualsevol trajecte en un coll d’ampolla sense massa sentit. I ja posats, no estaria gens malament, un tercer pont sobre el riu a la ciutat.
Des de la Ribera d’Ebre Nord, no es cansen de reivindicar l’ampliació de la C-12, que està a l’espera de convertir-la en una via 2 +1 (no autovia). A Gandesa continuen sospirant per la variant de l’N-420, que sigui dit de passada, segons per on es perllongui, facilitarà el flux de vehicles cap al Priorat i el Baix Camp. La Terra Alta no para de perdre habitants i les inversions per revertir-ho brillen per la seva absència. Al Baix Ebre i al Montsià, la construcció del tram corresponent de l’A-7 ni està, ni se l’espera. Un autèntic forat negre en una via de centenars de quilòmetres que de sobte desapareix -com el Guadiana- en arribar a estes comarques. De l’estació central intermodal de les Terres de l’Ebre, a hores d’ara, no en sabem res i la nova parada d’autobús de l’Aldea (que sembla que es farà al mateix lloc on està ara) quedarà distant de l’estació de tren uns quants quilòmetres. Per cert, pel que fa als trens, amables lectors, què els puc explicar que no sàpiguen? Al Delta, cinc anys després del temporal Gloria, encara s’esperen actuacions de certa rellevància. I com diu la dita, qui dia passa, any empeny. Enyoro el dia en què puguem emmirallar-nos en els nostres veïns de més amunt i comencem, de debò, a fer feina. Però abans, potser, ens caldria anar tots a una com a territori. Ens hi posem?