En aquest article parlaré de la realitat que vivim les dones respecte a la violència de gènere; que tenim tan normalitzada. Els sistemes de gènere se sustenten en valors i creences, fortament arrelats en els imaginaris col·lectius i en múltiples institucions que els legitimen i reprodueixen com la família, els mitjans de comunicació, les institucions educatives, jurídiques, econòmiques, entre d’altres. Normalment el sexe d’una persona és considerat un factor de predicció important de les seves habilitats, interessos i comportaments. És habitual que els homes rebin una valoració positiva si són dinàmics, forts, agressius, independents i competitius,…mentre que les dones reben una valoració positiva si són sol·lícites, amables, simpàtiques i passives, segons afirmacions del Consell d’Europa l’any 2009. Aquests estereotips de gènere perpetuen les desigualtats de gènere a la societat i reforcen les relacions de poder entre dones i homes en tots els àmbits de la vida: familiar, laboral, comunitari, educatiu, de la salut,… i desemboquen, com a conseqüència més deplorable, en les violències masclistes.
Visibilitzem totes les violències? La resposta és que NO. Quan ens diuen que “hi ha 600.000 dones que reben agressions constants a Espanya”, això no és veritat. Aquestes xifres són només estimacions del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), que representen només un 30% de les reals. Perquè la majoria no ho expliquen ni denuncien i a aquestes cal afegir les que no saben que el que estan patint són agressions. Moltes de les agressions efectuades diàriament, no són considerades com a tals per la majoria de les dones i la societat en general, ja que estant totalment normalitzades i per aquest motiu no es denuncien. Que les institucions mirin a una altra banda és part d’aquesta tortura.
Estem legislant sobre dades errònies. La llei de violència de gènere s’hauria de canviar totalment. La radiografia de violència masclista que ens dóna cada any el Govern incideix sempre en què un percentatge altíssim, dels violadors, més del 80 per cent, no coneixen a la seva víctima. I això és mentida. Prop del 90 per cent de les violacions es produeixen en família o entorns propers. Però que passa si et viola el teu pare? NO ho denuncies, si ho fa el teu avi? No ho denuncies. Si t’agredeix el teu professor? NO ho denuncies. Si és el teu cap? No ho denuncies… És a dir, les dades que disposem són falses i no obstant això, hem construït una llei que arriba al punt que només comptabilitza com assassinades per violència de gènere a aquelles que són dones, exdones o parelles. Per què? Perquè ve d’una construcció errònia, basada no només en el sistema patriarcal, sinó en les dades d’unes institucions.
Les dades són alarmants! 13 milions de dones de la Unió Europea (UE) han experimentat violència física. 3,7 milions de dones de la UE han experimentat violència sexual. Una de cada tres dones (33 per cent) ha patit violència física o sexual des dels 15 anys. Una de cada tres dones ha patit violència psicològica per part de la seva parella. Una de cada vint dones ha estat violada. Més de la meitat de les dones (55 per cent) ha patit assetjament sexual. Davant d’aquestes dades, sorprèn la baixa contundència de la resposta dels estats pel que fa a desplegament real de les mesures.
Parlar de violència masclista o de gènere és abstracte. No és el mateix dir “jo estic contra aquesta violència” que dir “a mi em van tocar el cul a la discoteca sense el meu consentiment”, “a mi em van besar a la boca un company per fer-se el graciós”, “a mi també em va passar”… i d’aquesta manera obtenint el suport social, tenint un efecte d’incidència política des de la base de la ciutadania, de dones i homes, que tenim clar que cal una societat lliure de violències masclistes i que sense les dones els drets no poden ser humans.
Tot plegat, són dades i reflexions per ajudar-nos a pensar de cara al Dia Internacional Contra la Violència Envers les Dones, que se celebra el 25 de novembre. Des de Movem Tortosa hem decidit commemorar aquest dia amb una xerrada i un taller de defensa personal, que farem el dissabte 23 al Centre Cívic de Ferreries. Aquest taller té com a objectiu proporcionar a les dones habilitats que les ajuden a tindre un major coneixement dels seus cossos, gestionar les emocions davant situacions de por o pànic, així com treballar l’expressió corporal i el contacte físic, amb la intenció de prevenir situacions de risc que puguen patir.
