Andrea Martí, nascuda al Perelló el 1999, és una jove soprano amb una trajectòria plena de dedicació i talent. La seua història és un exemple de com el treball constant i la passió poden convertir els somnis en realitat. Malgrat la seua joventut, ja ha posat en veu de solista El Somni d’una nit d’estiu de F. Mendelssohn, El giravolt de maig d’E. Toldrà, Gloria d’A. Vivaldi i La missa en do menor, de W. A. Mozart, entre d’altres. A més, ha pogut trepitjar grans escenaris europeus com el Gran Teatre del Liceu, l’Elbphilamonie d’Hamburg o la Philarmonie de Paris amb la seua participació a la Capella Reial de Catalunya dirigida per Jordi Savall.
Des de ben petita, l’Andrea va créixer envoltada de música: “Vaig començar perquè la meua germana ja hi anava, i els meus pares em van apuntar. Sempre tenia ganes d’anar a classe, fos quina fos”.
Tot i que també practicava patinatge i handbol, recorda que la música sempre tenia més pes: “Inconscientment, li donava més importància”. El camí cap al cant no va ser directe. Va començar amb el saxòfon, però aviat va descobrir que cantar li proporcionava una comoditat especial: “Quan vaig iniciar classes de cant, em sentia molt còmoda fent audicions davant del públic. Va ser una transició genuïna”. Tot i que el procés de decisió no va ser fàcil, accedir al Conservatori de Grau Professional de Tortosa va marcar un punt d’inflexió. Andrea reconeix que durant l’institut va tindre dificultats per a decidir el seu futur: “M’agradava tot, però res em motivava prou. Quan vaig entrar al Conservatori de Tortosa als meus 16 anys, vaig saber que era el que volia fer”. Este entusiasme la va portar a estudiar posteriorment el grau superior de Cant al Conservatori del Liceu de Barcelona, i posteriorment el Màster d’Interpretació del Cant al mateix centre. Va continuar la seua formació a l’Escola Superior de Música de Catalunya cursant el Màster de Lied Victòria dels Àngels. Actualment està estudiant a la Universitat Ramon Llull el Diploma d’Especialització Universitària en Intervenció Logopèdica en Trastorns de la Veu.
El novembre del 2022, l’Andrea va debutar amb l’Orquestra Simfònica del Vallès com a solista de l’Homenatge a E. Morricone i N. Rota fent actuacions al Palau de la Música Catalana i altres auditoris de Catalunya, esdeveniment que, donat el seu èxit, se va tornar a repetir durant la temporada de Nadal 2023-2024 del Palau de la la Música Catalana. Este novembre, l’Andrea inicia amb la mateixa orquestra dos nous projectes: el concert de les Bandes Sonores Originals de Western al Palau de la Música Catalana, al Teatre La Fràndula de Sabadell, a LaFact de Terrasa i el Teatre-Auditori Sant Cugat; i el Festival de Valsos i Danses en ciutats com Lleida, Rubí, Santa Cristina d’Aro, Reus, Sabadell i Sant Boi de Llobregat. “És un reconeixement a la feina ben feta i una oportunitat per a explorar repertoris nous i treballar amb directors diferents”, expressa. L’experiència coral ha sigut clau en la seua formació: “Vaig començar amb cors amateurs, i col·laborar amb el Cor Cererols va ser el meu primer contacte amb el món professional”. Esta etapa li va obrir les portes a agrupacions de prestigi com la Capella Reial de Catalunya, el Cor de Cambra del Palau de la Música o el Cor O Vos Omnes, amb els quals ha treballat durant els darrers anys. Destaca especialment la seua participació amb la Capella Reial de Catalunya, dirigida per Jordi Savall, que li ha permès cantar en escenaris com l’Auditori de Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, la Philarmonie de Paris, Die Glocke de Bremen, l’Auditorium-Orchestre National de Lió, el Megaron d’Atenes i l’Elbphilharmonie d’Hamburg: “Va ser l’experiència més espectacular”. A més dels concerts, Andrea valora la sensació de grup: “Cantar en ensemble et dona eines per al futur, com escoltar els altres sense perdre l’essència pròpia”. Andrea descriu el procés de preparació d’un repertori com un exercici que va més enllà de la tècnica: “No només se tracta d’estudiar les notes, sinó de comprendre què volia transmetre el poeta o llibretista. Som intèrprets que expliquem una història des de la nostra perspectiva”. A més, subratlla la importància del benestar físic i psicològic: “El nostre instrument és el cos, i s’ha de cuidar per a estar còmode a l’escenari. Si estàs connectat, el públic també ho està”. Equilibrar vida personal i professional és tot un repte en la seua carrera, però destaca la importància de comptar amb una xarxa de suport que entenga la seua feina: “Jo tinc la sort d’estar envoltada de persones que comprenen els sacrificis i els canvis d’última hora”. Pel que fa als seus somnis, Andrea és clara: “Poder viure sempre de la música, que avui en dia és una tasca difícil”.
