Imagino que al llarg de les properes setmanes se’n parlarà a bastament, si més no en l’àmbit del món cultural i educatiu, de les X Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, si ens atenim a l’expectació que han generat, i si tenim en compte l’assistència -la veritat és que la planta baixa de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa feia molt de goig-, i també el grau de satisfacció de les persones que van poder gaudir-ne, bé presencialment o a través de les xarxes.
Per una altra banda, l’excel·lent nivell mostrat per les persones encarregades de les ponències que es van desenvolupar al llarg de quatre jornades, i que ens ha permès conèixer la figura de Gerard d’una manera polièdrica, parla per si sol i deixa ben a les clares la dimensió humana, professional i cultural del nostre estimat Gerard.
No em voldria oblidar, però, de les aportacions espontànies dels i de les assistents a les Jornades, que van contribuir a enriquir les conferències a través de diàlegs farcits d’espontaneïtat i d’originalitat.
I com que una de les coses que més detesto en aquesta vida és la repetició perquè pot arribar a cansar i a avorrir, confesso que la tasca que a mi em queda és força feixuga perquè, què puc dir que encara no s’hagi dit o que es dirà aviat? Senzillament gràcies. Gràcies a totes les persones i entitats que heu contribuït a fer que aquestes desenes Jornades hagin estat, a més d’enriquidores, entranyables i plenes d’emocions colpidores. I gràcies especialment a la família de Gerard Vergés, perquè ens han facilitat amb amabilitat tot allò que els hem demanat i perquè ens han fet sentir com a casa seva.
Us esperem a tots i a totes l’any vinent.
