Anna Forcadell és una ampostina enamorada de la fusteria. Ella no creu en els sexes al moment d’escollir un treball, sinó en la vocació de cadascú com a individus. Forcadell volia ser electricista, però la vida tenia altres plans per a ella: va estudiar fusteria a la Sénia.
Després de treballar durant una llarga temporada per a tercers, va decidir obrir-se el seu propi negoci anomenat Maeleta, parquet i fusteria, un servei focalitzat en construir mobles, cuines, portes…
“No m’he sentit mai condicionada a la faena per ser dona”, diu Forcadell. L’ampostina explica que de vegades la gent se sorprèn, encara que en un sentit positiu, i remarca que sempre s’ha sentit valorada. “Per norma, allí on vaig queden contents. M’agrada la meua faena i ho demostro donant el millor de mi”, afegix.
“No conec cap dona fustera, ni electricista, o que treballe en el sector de la construcció. Quan era petita mai vaig tindre cap referent, ningú de la meua família o del meu entorn era fustera o tenia la intenció de ser-ho”, exclama Forcadell. Tot i això, no tindre una figura referent no li ha suposat cap problema. Ella sempre s’ha sentit còmoda i segura: “La vocació ha sortit de mi, ningú m’ha inspirat”.
A mesura que han passat els anys, estos oficis tradicionalment atribuïts al sexe masculí ja no es reserven tan sols als hòmens. L’ampostina proclama el seu reconeixement i admiració a estes dones que treballen en faenes masculinitzades.
“En el meu cas, tot són paraules de suport. De vegades opinen que inclús millor que siga una dona perquè en general tenim la tendència a ser més endreçades i organitzades”, apunta la fustera.
Anna Forcadell és partidària de pensar que cadascú ha de fer el que li agrada en esta vida, sense importar el sexe. “El treball és la major part de la vida d’una persona. Estem més estona treballant que amb la família. Sempre hem de lluitar per a fer el que ens agrada. Ser d’un sexe o d’un altre no ha de ser un impediment per a res en esta vida”, conclou Forcadell.
