Són molts els països que estan governats per l’extrema dreta i també els països on són la segona força política més votada, sense oblidar que també als Països Catalans, sota les sigles de VOX, estan als governs del País Valencià i les Illes. Escampen discursos d’odi que s’estan normalitzant i realitzen propostes de lleis que estan marcant les agendes polítiques a nivell mundial. Són una taca d’oli que s’expandeix i que cal aturar.
Com Hannah Arendt, jo també vull comprendre. Ella es preguntava com la humanitat havia permès les atrocitats del nazisme, jo em pregunto com gairebé un segle després, les idees feixistes poden tornar a ser votades per tantes persones. Com pot algú naturalitzar les violacions, assassinats, humiliacions i assetjament que vivim les dones? Com es poden tornar a escoltar discursos i propostes de llei que neguen el dret a l’avortament? A la cimera antiavortista realitzada el passat desembre al Senat de Madrid s’hi van trobar entitats vinculades a l’extrema dreta, algunes d’elles neguen el dret al divorci i a l’avortament, fins i tot en cas de violació.
Com és possible que les xarxes estiguen plenes de discursos que defensen la submissió de les dones als homes? Com algú es pot creure amb dret per imposar identitats de gènere o preferències sexuals? Com poden normalitzar les deportacions de les persones migrants com si foren mercaderies? Com pot una part de la humanitat acceptar que la pau es negocia a canvi de minerals preciosos, o que es propose, per a la reconstrucció d’un país que ha patit un genocidi, fer un lloc turístic i expulsar els seus habitants? Com pot algú creure’s als que neguen el canvi climàtic?…
Entenc la frustració, l’enuig i la ràbia d’una ciutadania que cada cop té més dificultats per arribar a fi de mes, sotmesa a unes democràcies neoliberals, que governen cercant els interessos d’uns pocs en detriment de la majoria. Entenc la ràbia i la comparteixo. Però l’extrema dreta no és la solució. L’extrema dreta representa els interessos dels rics i les grans empreses; només cal veure quines són les mesures que estan fent als països que governen. La motoserra de Milei no retalla privilegis sinó serveis públics i drets.
Hauríem de tenir memòria històrica, vam viure 40 anys de franquisme i sabem què ens espera si l’extrema dreta té poder: més desigualtat i pobresa, violència i guerres, manca absoluta de llibertats i drets, repressió, censura… Un model de dona submisa, sense drets ni llibertats, i amb un col·lectiu LGTBIQ+ perseguit, silenciat i discriminat. Cal combatre de nou l’extrema dreta i crec que el feminisme és un gran antídot, perquè posa al centre la vida i no els interessos econòmics, perquè lluita per aconseguir una societat equitativa en drets, llibertats i oportunitats. Cal combatre els discursos d’odi, cal mostrar el nostre rebuig a les propostes de l’extrema dreta, cal que ens mobilitzem per a deixar clar el missatge que no només no estem disposades a retrocedir sinó que continuarem lluitant per millorar els nostres drets i llibertats. Per això, aquest 8 de març mobilitza’t contra l’extrema dreta i pel feminisme.
