En la relaxació i meditació (el que ara anomenen mindfulness, és a dir plenitud de la ment) tot és molt senzill, encara que no siga fàcil aconseguir-ho.
– «Inspira, expira. Relaxament». Així de senzill, i de complicat. I a poc a poc anar alliberant tensions, deixar passar els pensaments, observar-los.
– «Només podem viure l’ara: el passat és irreversible i no es pot canviar, i no sabem què ofereix el futur; i l’aquí, l’instant». Cert. Cadascú té el seu aquí i ara, perquè l’espai i el temps són variables molt personals. Dos persones juntes viuen el seu ara i aquí particulars.
Per exemple, avui és Sant Blai, dia de beneir les coquetes per a prevenir el mal de gola. Ja hi som: preocupats pel futur. Ahir va ser la Candelera, dia de desfer pessebres (a hores d’ara deuen estar ben desats), de saber com es presenta l’hivern («si la candelera riu, l’hivern és viu; si la candelera plora, l’hivern és fora, tant si plora com si riu, l’hivern és viu», i l’emergència climàtica?).
El món que vivim deixa poc espai per a la relaxació, per bé que cada cop més aquestes teràpies basades en la meditació s’imposen com a pràctiques habituals entre tota mena de població, amb resultats molt satisfactoris.
Això de l’ara i aquí certament costa i és difícil, ja que, a més a més, de vegades hi ha un «allí» que et regira per dins. Per exemple, ahir, finalment el pacte per a l’aprovació dels pressupostos de Catalunya, al voltant de la B40, l’aeroport…, i el nostre Delta, que fa més de mig segle que clama mesures per la supervivència? – Relax.
Coneixem la sentència europea de la qüestió independentista catalana sobre les euroordres de Llarena, i a les Espanyes esclaten del fet que això ja està, que empresonaran Puigdemont; però els mitjans espanyols, portaveus, alts magistrats…, guarden silenci. – Expira, i relax
El rei emèrit, que ha fugit, ara vol censar-se allà a l’Aràbia per no pagar impostos aquí (si té domicili fiscal, vol dir que té patrimoni: d’on surt, si no té assignació?). – Relax
Son fill, el monarca, hereu de l’hereu de Franco, aposta per enviar armes a Ucraïna, una cosa que és anticonstitucional que ell ho diga, en lloc de promoure l’esperit de pau, cordialitat i negociació (és clar, no està acostumat; en tenim l’experiència directa a Catalunya). – Relax.
Sentim que el líder de la dreta diu que en nom de la religió catòlica no ha matat des de fa segles. Una mentida tan gran i ofensiva per als cents de mils de víctimes de Franco, beneïdes per l’església com a creuada… – Espira. Relax
Resulta que a Google, ara que la intel·ligència artificial tot ho sap i ho sap fer, l’algoritme del català falla. És a dir, que tu preguntes una cosa en català i t’ofereix respostes en espanyol. – Respira. Relax.
Anem pel bon camí, relaxant-nos i deixant fluir els pensaments, sense que ens afecten. Les accions personals poden contribuir al progrés de la Humanitat, des de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. I Això també és cert.
Per tant, comencem a visualitzar les notícies positives, fruit d’aquestes accions. Inspira: Invertiran 2 M€ per a la restauració ambiental del riu Ebre al meandre de Flix. La deltebrenca Cristina Jobs col·loca una escultura hiperrealista d’un bebé gegant a Madrid. El ple del Consell Comarcal del Baix Ebre aprova les bases de la Targeta Solidària. La via verda transformarà turísticament les Terres de l’Ebre. Nou ajuntaments ebrencs ja s’han adherit al projecte de Comunitat Energètica Local de la Cambra de Comerç de Tortosa.
– Inspira! Expira, relax: La taxa d’atur al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre baixa al 9,81% l’últim trimestre de 2022. L’Institut Dertosa guanya el primer concurs d’Escoles de Pastisseria de Catalunya. El músic ampostí Josep Vidal publica “Aluet”, un disc dedicat al Delta de l’Ebre. Riba-roja d’Ebre reivindica Santa Agda com a element de transformació social. Els Goya esperen a la tortosina Elisa Sirvent després dels Gaudí. Són titulars agafats al vol, com a mosaic d’aquests dies.
– Relax. Tenim motiu per experimentar la satisfacció i l’orgull del territori, amb esperança. Un factor afegit: el nou subdelegat del Govern, té arrels ebrenques; esperem les seues accions.
El gran Gerard Vergés ho va deixar escrit el Jardí de les delícies: M’adono que tinc més records que vísceres, i de cop comprenc que l’home és la memòria»
 tot és molt senzill){kind=link}