HomeOpinióFirmes setmanarilebre.catArt contemporani i periodisme

Art contemporani i periodisme

Cada vegada veig més paral·lelismes entre allò que anomenem art contemporani i periodisme. En vaig prendre consciència tard. De fet, com molta altra gent encara ara em costa posar en valor determinades peces que tècnicament i artísticament semblen fetes per un xiquet o xiqueta de primària independentment del missatge que vulguin transmetre.

El que ens uneix a periodistes i artistes és la preocupació i l’interès per allò que ens envolta

El que ens uneix a periodistes i artistes és la preocupació i l’interès per allò que ens envolta. Nosaltres mirem d’explicar aquesta realitat i crear consciència social i ells, els artistes, creen a partir d’aquesta realitat, i l’expliquen amb el mateix objectiu. Els tempos són diferents i l’impacte també, però compartim la necessitat d’explicar allò que té un interès més enllà de la nostra individualitat per crear consciència com a primer pas d’impulsar el canvi. La precarietat laboral, la vertiginositat de l’era digital, la memòria històrica, el conflicte mediambiental, la pèrdua de la llibertat, el concepte habitar, la globalitat i la identitat són alguns temes recurrents del moment històric canviant que ens ha tocat viure. I per tant no sorprèn que acabadeta d’inaugurar la quinzena edició de la Biennal d’Art Ciutat d’Amposta, ens hi trobem peces que exploren els himnes nacionals de diferents països del món, escrits entre el segle XVIII i el segle XIX que parlen de la grandesa de les pàtries i de vèncer enemics amb l’ajuda de Déu i els contraposi a la moralitat actual. O que la peça guanyadora centri l’atenció en la situació d’un grup de preses del centre penitenciari de Brians I, que enyoren, entre molts altres elements, una cosa tan quotidiana com triar allò que menjaran i preparar-s’ho elles mateixes. El guanyador els ha retornat una part d’aquesta realitat a través del so, reproduint amb objectes de la pròpia presó sons com fregir patates o batre un ou, que des de fora poden semblar prosaics però que esdevenen poètics quan es perden.

Roser Royo
Roser Royo
Periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

+ 44 = 49

Últimes notícies