Quan el cinema i les sèries aborden l’autisme, sovint ho fan a través d’un prisma estereotipat. Personatges genials amb habilitats excepcionals, amb dificultats socials, però amb una intel·ligència prodigiosa, com el mític Raymond de Rain Man o el Dr. Shaun Murphy de The Good Doctor. Però la seua realitat és molt més diversa i complexa que estos retrats, i sovint estos tòpics generen una visió esbiaixada que invisibilitza una gran part del col·lectiu. No totes les persones autistes tenen dots matemàtiques increïbles ni totes viuen aïllades sense voler interacció social. L’autisme és un espectre ampli, amb experiències molt diverses.
A partir del programa “Pantalles” de La Plana Ràdio dedicat a l’autisme, vos parlo de la necessitat d’una representació més realista i plural. Perquè l’autisme no és només una cosa d’homes blancs amb habilitats extraordinàries. També hi ha dones autistes, xiquetes a qui se’ls ha diagnosticat tard perquè els seus símptomes s’expressen de manera diferent. També hi ha persones autistes que no parlen, que necessiten suports diaris, i d’altres que viuen de manera independent. La seua veu sovint queda silenciada darrere d’un relat simplista que no reflectix la seua experiència real.
A la ficció i a la societat, necessitem entendre l’autisme com una realitat àmplia i diversa, escoltar les persones autistes i no només els especialistes que en parlen per elles. Perquè la inclusió real comença quan deixem d’explicar històries sobre elles i comencem a escoltar-les directament. Només així podrem construir una societat més justa, respectuosa i realment inclusiva.
