La gent de l’Ebre ha de poder fer servir l’autopista de forma gratuïta per a anar a treballar i per a moure’s d’anada i tornada per un eix mediterrani que mai ha posat a disposició d’este territori una via d’alta capacitat lliure de pagament com sí que gaudixen des de fa temps altres territoris. Este era l’acord entre Generalitat i Estat anunciat fa un any, com a complement al desviament obligatori de camions per l’autopista, i ja té este acord en relació amb els vehicles lleugers, però en lletra petita (perquè el viatge surte gratis ha de tenir origen i destí, en menys de 24 hores, en un mateix punt d’accés o sortida) perquè a sobre quedés desat en un calaix sense que ningú, ni tan sols la plataforma veïnal ampostina per una autopista gratuïta per a tothom i per a sempre, aixequés la veu de queixa i indignació. Bé, tampoc és ben bé així. Alguns dirigents del PSC, probablement en estar a l’oposició al país, i el delegat del govern a les Terres de l’Ebre, Xavier Pallarès, del PDeCAT, sí que han exigit que l’autopista passe a ser gratuïta per als residents fins que s’acabe la concessió de l’autopista a Abertis en este tram, a finals del 2019.
La reflexió és que el territori continua sense tenir una veu consensuada i consistent a l’hora de reclamar les infraestructures i les prestacions que tant li falten per a guanyar competitivitat. Algunes reclamacions han caigut en el tot o res en els darrers anys i cadascú ha anat a la seua: moviments cívics per una banda (tampoc la plataforma Trens Dignes, centrada en l’àmbit ferroviari, ha pressionat prou darrerament per a aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 per als residents), els alcaldes per un altre costat (i agrupats per partits); la patronal per una via, els sindicats per una altra… I encara sort que, pel que ha pogut confirmar este diari, sembla que el Ministeri de Foment no ha aprofitat este desori per a tancar el calaix amb la mesura promesa a dins, i tot apunta que l’executarà en breu, juntament amb el desviament de camions. Menys seria absolutament inacceptable.
