Mort el dimoni gros, començament de les eleccions que en deien lliures, va haver-hi un poble on es varen presentar alguns candidats que eren les elits culturals i un pobre pagès ignorant. A més, aquest últim tots sabien que no era blat massa net. Doncs bé, el camperol inculte va guanyar el plebiscit i els sabuts es varen quedar amb un pam de nas.
Un periodista de moltes taules va dir que el populatxo analfabet s’havia vist reflectit a la cara del mes ruc de tots els candidats. És a dir, no es veien al mirall dels cultes sinó del burro.
Això es el que ha passat a Madrid. Els ciutadans madrilenys continuen sent el populatxo que el 2 de maig de 1808 es varen llençar en forques i mànecs contra Napoleó. No va ser una heroïcitat com ens explicaven a l’escola, va ser un acte inconscient d’una turba de gent que el que volien era viure amb l’esquena dreta com ho feien fins llavors els Borbons. Una administració francesa era massa progressista i, dintre del poder del rei, s’indicava la supressió de les duanes internes (filats), la inviolabilitat del domicili, la llibertat personal, els drets dels detinguts i la prohibició dels turments. La Inquisició espanyola, després del regnat de José Bonaparte, encara va continuar fent actes de fe i sacrificant gent en nom dels reis.
Tornant al fil de l’espill, els madrilenys actuals estan regalats i volen festa i xerinola i així es veuen superiors a la resta de la pell de bou, en especial de catalans, bascos, mallorquins i valencians. Pensem que Madrid amb el dictador Franco era un oasi enmig de les terres manxegues i foren els vint anys socialistes i del PP els que varen construir el major centralisme de la història a l’anomenada capital de les espanyes. Varen fer edificis nous ocupats per milers de funcionaris dels quals la majoria tenen una sinecura que passa de pares a fills. Si Catalunya representava per als immigrants una oportunitat de treball als anys 60, per a tota aquesta gent Madrid era el món de les oportunitats, igual que els Estats Units. Una sinecura es una bicoca, un endoll o una ganga.
Per a encaminar la gent cap a Madrid varen fer l’Ave fins a Andalusia, construïren i centralitzaren tos els vols des de Barajas, ampliaren el Museu del Prado i en feren dos de nous, el Princesa Sofia i el Tyssen, també diverses universitats, Carles III i Joan Carles I (per donar carreres als del partit d’ells). No vull oblidar les autovies per desenvolupar-se, M-30, M-40, M-50 i arribaran fins a l’M-100. Per disfressar-ho en construïren alguna de peatge, però com que no hi anava ningú les varen haver de rescatar d’amagat, però pagant tothom. I els impostos més barats de tots i encara se’n burlen!
Si a més de la bona vida, el bocata de calamares i el xocolate amb xurros, els candidats dels altres partits no són més tontos perquè no s’entrenen, això porta que fins i tot els condemnats a la forca (els més pobres) hagin votat el seu botxí.
Però Ayuso no és tan ximple com vol fer-nos creure, és més llesta que un tau que diuen al meu poble.
Al populatxo li has de vendre el que vol comprar, no li vinguis amb hospitals, escoles i morts de la covid-19. La major part de la població no va als hospitals, no es moren i han anat poc a l’escola, per això són rucs. La gent vol “saragata i festa”.
