La campanya del cítric de la temporada 2022/2023 ha estat marcada per un destacat descens en la producció. Segons ha alertat la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), hi ha hagut una caiguda de gairebé un 25 % en taronges i d’un 14,36 % en mandarines causat per diverses problemàtiques que també haurien provocat el començament d’un abandonament de la superfície de conreu.
Les causes han estat principalment l’increment de costos, els preus baixos i la forta competència de països tercers com Egipte o Turquia. Això es suma a la situació d’emergència climàtica, la sequera i la incidència de plagues com l’aranya roja, el cotonet de Sud-àfrica i la mosca de la fruita, més de les restriccions europees en l’ús de fertilitzants i productes fitosanitaris.
La FCAC alerta que les produccions d’estos països tercers entren sense problemes als mercats europeus i, per tant, l’estratègia de la Comissió Europea From Farm To Fork (Del Camp a la Taula) suposa que produir aliments aquí esdevé cada vegada més difícil per als pagesos i les cooperatives, que han de competir en desigualtat de condicions amb països que produïxen amb normatives menys estrictes i costos molt més reduïts.
“Moltes vegades se’ns exigix una protecció mediambiental i l’ús d’uns determinats productes i, per contra, s’obre la porta a importacions d’altres països on esta normativa no existix”, explica Federico Tarazona, portaveu de cítrics de la FCAC, denunciant que “al final, l’esforç de l’agricultor no es veu en cap resultat”.
En la mateixa línia, Miquel Pinyol, coordinador de la Unió de Pagesos a les Terres de l’Ebre, reclama que hi hauria d’haver un major control sobre el producte que entra de fora, ja que, en el cas del cítric, la competència amb estos països està més accentuada. “Competixen deslleialment amb el producte d’aquí. Fan servir estos productes que aquí tenim prohibits i, per tant, produir els és més fàcil i més barat. Això ocasiona que perdem competitivitat al mercat, perquè el preu s’ajusta més i els costos són més alts”.
El coordinador detalla que segons la normativa europea, al continent, de mil productes només se’n poden fer servir uns 400, mentre que en altres països es poden utilitzar tots. “Hauria d’haver-hi un control més excessiu, un millor control de tot el producte que entre de fora, sobretot quan es tracta d’alimentació. Si aquí no podem fer servir estos productes i ve un producte que sí que els té, serà igual de dolent que el d’aquí que no podem utilitzar”, denuncia assenyalant que s’està preparant un reforma que prohibiria més productes fitosanitaris i això també seria perjudicial, perquè “hi haurà moltes plagues que ja no podrem combatre. Sí que el producte serà de més qualitat, però arribarem al problema que no podrem abastir la gent, i amb la crisi que tenim si només depenem dels productes de fora i no poden arribar ens trobarem amb les estanteries buides”.
A escala de mercat i malgrat que la demanda va ser inicialment bona perquè la davallada de la producció s’ha produït a tota la Conca del Mediterrani, la comercialització durant segona part de campanya s’ha vist molt dificultada per la forta competència de fruita procedent d’Egipte i Turquia.
Abandonament de superfícies de conreu
Estes problemàtiques han acabat provocant un abandonament de les superfícies de conreu o la seua transformació en altres produccions com la garrofa o l’oliva per la falta de rendibilitat. “Enguany, la collita ha estat inferior a la temporada passada. Quant als preus, els ingressos que va rebre el productor no podien suplir l’increment dels costos. Ja portem diverses campanyes de pèrdues i s’incrementa este abandonament de terres”, diu Tarazona.
Per la seua banda, Pinyol advertix de la necessitat de protegir el mercat, ja que, si no, es podrien perdre els cultius. “Un taronger no el plantes i al cap d’un any ja tens taronges. Si s’abandonen els camps tardaríem anys a recuperar-los i, mentrestant, haurem de continuar portant este producte de fora, amb tot el que això suposa”.
