Cada dia és 8 de març

Demà és 8 de març. Això vol dir que, demà, una marea de color violeta inundarà els nostres carrers: aparadors, balcons i vitrines lluiran eslògans i cartells proclamant la tan desitjada igualtat entre els gèneres. A les escoles i instituts, al llarg d’aquesta setmana, potser s’haurà fet alguna activitat per parlar de discriminació i de rols de gènere. Els ajuntaments també hauran penjat la pancarta corresponent als seus edificis i convocaran un parell d’actes. A les televisions, ràdios i diaris, es faran especials sobre alguna dona il·lustre o sobre algun col·lectiu feminista.

Fins que passaran els dies i, amb ells, ens passarà també a nosaltres la febre violeta.

I tornarem als comentaris misògins pel carrer i per les xarxes, a les mirades de menyspreu per no anar depilades o no portar sostenidors, a les notícies sobre una nova agressió, violació o assassinat, a la invisibilització o inexistència de dones en posicions de poder, als rols de gènere imposats als infants des del primer moment que arriben al món.

Al continu qüestionament de la paraula “feminista”. “I tu, perquè ets feminista?”, “perquè un altre col·lectiu feminista?”, “quina necessitat en tenim, de tot això?”, “això és la teva opinió”.

Ser feminista no és una qüestió d’opinió. Més aviat, no ser-ho és una qüestió d’ignorància i d’egoisme. Ser feminista és ser conscient que els 365 dies de l’any existeix una estructura social d’opressió anomenada patriarcat, és saber que aquesta estructura opera sobre tothom, petits i adults, dones i homes, d’aquí i d’allà. Ser feminista és desitjar una societat més igualitària entre totes les persones que la conformen, sense que importi quin és el seu gènere, el seu aspecte ni la seva identitat sexual.

És evident que les autoritats i administracions tenen la seva part de feina a fer per tal d’aconseguir una societat més igualitària, això ja ho sabem. Però hem de saber també que ens correspon a nosaltres, homes i dones, petits i adults, d’aquí i d’allà, tenir present que les nostres actituds i accions en el nostre dia a dia no siguin discriminatòries.

Això vol dir prendre partit quan presenciem un comentari o una situació de discriminació, vol dir ser conscients de quin tipus de contingut compartim per les xarxes, vol dir respectar i tolerar les identitats de les persones que ens envolten, i això vol dir totes, incloent-hi les persones trans i no-binàries. Perquè existeixen. I si no us ho creieu, entreu a una aula de secundària i ho veureu.

Hem de posar-nos les ulleres violeta no només la setmana del 8 de març, sinó cada dia.

Mireia Ibañez
Mireia Ibañez
Traductora i artista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

9 + 1 =

Últimes notícies