L’ocupació il·legal d’immobles a les Terres de l’Ebre ha registrat un fort augment en l’última dècada. El nombre de denúncies presentades davant dels Mossos d’Esquadra gairebé s’han sextuplicat des del 2014, segons es desprèn del visor de dades delinqüencials de la policia catalana. Tot i este creixement, la majoria dels casos han sigut resolts. Les dades corresponen a les denúncies rebudes per usurpació i ocupació de béns immobles en habitatges considerats com a primera o segona residència, en construcció, deshabitats, sense ús o destinats a ús turístic.
El nombre de denúncies ha passat de les 33 registrades l’any 2014 (primer any amb dades disponibles) a les 190 de 2024. Els primers anys d’este període, entre 2014 i 2017, el fenomen se mantenia relativament baix amb xifres inferiors a les 70 denúncies anuals. A partir del 2018, però, s’inicia una escalada progressiva que culmina el 2023 amb un màxim de 192 casos, lleugerament per sobre dels 190 registrats l’any passat, que equival a una ocupació il·legal cada dos dies. L’any 2020, coincidint amb l’esclat de la pandèmia de la covid-19, se van superar per primera vegada el centenar de denúncies. L’anàlisi d’estes dades oferix una radiografia clara d’un fenomen en expansió al territori i la capacitat de resposta policial davant d’una problemàtica que sovint genera alarma social.
Resolució de casos
En este sentit, els Mossos d’Esquadra de la regió policial de Terres de l’Ebre han resolt la major part dels casos any rere any. El 2024, per exemple, s’han resolt 169 dels 190 casos denunciats, cosa que suposa una taxa de resolució del 89 %. Percentatges similars s’observen en anys anteriors: el 2023 se van resoldre 160 de 192 casos (83 %), el 2022 un total de 163 de 186 (88 %) i el 2021, 112 de 137 (82 %).
Un percentatge elevat dels habitatges ocupats són pisos de nova construcció, propietat de grans tenidors immobiliaris —persones físiques o jurídiques que disposen d’un nombre significatiu d’habitatges o immobles destinats al lloguer o la venda. “Normalment els ocupes se decanten més pels actius bancaris o de grans tenidors, atès que estos no són àgils en exercir les accions per a recuperar els habitatges i per tant estes ocupacions se perllonguen més en el temps. En canvi, un particular sempre activa un procediment judicial per tal que es desnonen els ocupants”, explica una font policial.
Els Mossos d’Esquadra de la regió policial de les Terres de l’Ebre assenyalen que el principal obstacle per a fer front a les ocupacions és el marc normatiu vigent, que des del 2015 considera delicte lleu l’ocupació sense violència d’un immoble que no siga domicili. Això, sumat a la crisi immobiliària i l’existència de molts habitatges deshabitats, ha afavorit l’increment de casos. A més, només poden actuar d’ofici si l’ocupació és flagrant, i passat este moment, cal un procediment judicial impulsat pel propietari. La identificació del titular també dificulta l’actuació, especialment en casos de grans tenidors o fons immobiliaris. Tot i això, recentment s’ha reformat la Llei d’enjudiciament criminal per a agilitzar estos casos mitjançant judicis ràpids.
La policia catalana assegura que la majoria de casos d’ocupació il·legal estan protagonitzats per persones amb escassos recursos econòmics i en situació de marginalitat social. Si bé no es pot parlar de màfies ni xarxes criminals organitzades, sí que s’ha detectat a les comarques de l’Ebre la presència de persones que, a canvi de diners, faciliten l’accés a pisos buits i gestionen connexions il·legals als subministraments de llum i aigua. La investigació d’estos casos se complica pel fet que les persones que ocupen els habitatges no col·laboren en la identificació d’estos intermediaris.
El fenomen està estès a gairebé tota la regió —amb l’excepció de la Terra Alta— i afecta especialment els municipis on, durant els anys del boom immobiliari, se va construir de manera intensiva i ara hi ha un gran nombre d’immobles en mans de bancs, fons d’inversió o grans tenidors. També és freqüent en barris més degradats, on abunda l’habitatge buit i en mal estat, fet que en facilita l’ocupació.
A les Terres de l’Ebre, els municipis amb més casos registrats de pisos ocupats són Amposta, Tortosa, l’Ametlla de Mar, Deltebre, l’Aldea, la Ràpita, Alcanar i Santa Bàrbara. A la capital del Montsià, segons dades fetes públiques per l’Ajuntament, el 2024 hi havia uns 250 pisos buits, dels quals 140 eren propietat de Sareb, la societat anònima de gestió d’actius procedents de la reestructuració bancària, creada el 2012 a conseqüència de la crisi de la construcció.
Un cas impactant
Un dels casos més impactants d’ocupació d’habitatges és el que ha viscut Marcel·lí Balcells, propietari d’un pis al número 38 del carrer de la Rosa, a Santa Bàrbara, on va residir sol durant 13 anys. L’any 2023, l’edifici es va omplir d’ocupacions il·legals coincidint amb la comercialització de la resta de pisos, que havien passat a mans de la Sareb. Les connexions fraudulentes als subministraments de llum i aigua, així com el deteriorament progressiu dels espais comuns, el van obligar a abandonar l’immoble per la manca de serveis bàsics. Tot i que el seu habitatge no va ser ocupat directament, va veure com la finca es degradava fins a convertir-se, segons va denunciar a principis d’any a l’agència ACN, en un focus de relloguer il·legal i activitats sospitoses.
En este context, l’últim ple de l’Ajuntament de Santa Bàrbara ha aprovat una moció, presentada per Junts i ERC, que reclama una modificació legislativa per tal que la recuperació dels habitatges ocupats se puga fer en un termini màxim de 48 hores, i s’hi establisquen mesures cautelars urgents per a agilitzar els desallotjaments.
Els Mossos d’Esquadra recomanen als propietaris d’habitatges prendre mesures preventives per a evitar ocupacions, com instal·lar sistemes d’alarma que permeten detectar intrusions de manera immediata i alertar ràpidament la policia, ja que si l’ocupació es consuma caldrà iniciar un procediment judicial. En absència d’alarmes, aconsellen comptar amb la col·laboració veïnal per a identificar moviments sospitosos. També insistixen en la importància de denunciar qualsevol ocupació per a evitar que es legitimi legalment, i recorden que els procediments actuals se resolen més àgilment gràcies a la via del judici ràpid.
Descens a Catalunya
El Departament d’Interior de la Generalitat va registrar un total de 6.190 ocupacions de cases i pisos durant l’any 2024, segons un informe presentat per la consellera Núria Parlon al Parlament a finals del mes passat. Esta xifra suposa un descens significatiu respecte al 2023, quan se van comptabilitzar 7.017 ocupacions, és a dir, 827 menys.
Segons l’informe esmentat, la majoria d’immobles que s’ocupen a Catalunya són habitatges on no hi viu ningú. Del total d’ocupacions de 2024, gairebé el 62 % (3.828 casos) corresponen a habitatges sense ús. A més, en 1.971 casos se van detectar altres delictes associats a l’ocupació, destacant els danys (1.418 casos), seguit per defraudacions de fluid elèctric (228) i desobediència o resistència a l’autoritat (179).
 a les 190 de 2024){kind=link}