Amposta ha inaugurat el Fab Lab Terres de l’Ebre, una iniciativa de l’Ajuntament, que s’ha ubicat a l’espai de Lo Sindicat, un edifici rehabilitat al centre de la capital del Montsià.
Els Fab Labs són espais d’innovació en la fabricació digital i en la seua difusió científica i tecnològica. Són punts de trobada del món empresarial, educatiu i l’administració. N’hi ha uns 2.000 a tot el món, i funcionen com un hub, que pel seu treball en xarxa permet facilitar a tots els usuaris la divulgació dels avenços científics i tecnològics que allí es desenvolupen. Podríem dir que es tracta d’espais solidaris de tecnologia digital.
El primer Fab Lab del territori s’ha situat a Amposta, en una iniciativa d’aquell consistori. Es tracta d’una operació inclosa en el Projecte d’Especialització i Competitivitat Territorial (PECT) EbreBiosfera, que ha estat coordinada pel Consell Comarcal del Baix Ebre i ha generat una inversió al territori de 2.230.000,00 €, finançada al 50 % pels fons europeus de desenvolupament regional FEDER. També la Diputació de Tarragona ha contribuït al finançament d’aquest projecte pioner a la demarcació.
Aquests espais són un pol d’atracció de talent, perquè es facilita als creadors els mitjans digitals necessaris per desplegar projectes i que es facin valdre en el món empresarial; per tant, són la base per generar inversions en noves iniciatives productives. Crec que representen una nova revolució del coneixement.
Un Fab Lab a les Terres de l’Ebre és una eina essencial per tal de créixer tecnològicament com a territori, i ens situa al nivell d’altres territoris digitalment desenvolupats, com Barcelona, Sant Cugat, Terrassa, Lleida o Girona; per tant, com a president del Consell Comarcal del Baix Ebre, estic molt satisfet de la nostra contribució a aquest element dinamitzador.
Tant és així que des del Consell Comarcal ja estem liderant el segon PECT, en aquest cas anomenat Ebre Bioterritori, on una altra vegada el fil conductor consisteix en la promoció d’iniciatives de dinamització econòmica que siguin respectuoses amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. Aquesta col·laboració entre diferents administracions, en què novament participen, amb les seves iniciatives, ajuntaments del territori encara ha tingut més èxit que l’anterior, i comportarà que es facin inversions per un import de 3.100.000 €, finançades al 50 % pels fons FEDER.
Tortosa no va participar en el primer PECT, i en aquesta segona ocasió l’Ajuntament tampoc s’hi ha volgut sumar; per tant, la possibilitat d’inversió en competitivitat ens torna a passar de llarg. El govern Roigé no mostra el més mínim interès per la promoció dels projectes d’R+D+I en l’àmbit de la indústria 4.0.
I si bé me n’alegro molt, de disposar d’aquest Fab Lab per a la gent de l’Ebre, el que em deixa mala boca és que a Tortosa hem perdut una altra ocasió per liderar el territori.
Com des d’Esquerra Republicana hem denunciat els últims tres anys, el Govern municipal de Tortosa no té un projecte de ciutat. No es fixen com a objectiu actuacions que aposten pel creixement econòmic, que aporten valor afegit o que serveixin per liderar el territori, sinó que tota actuació la fan amb estricte interès electoral, pensant només en el rèdit que se’n pugui treure a les següents eleccions municipals. En aquest sentit, els projectes econòmics que ens arriben són fruit de la nostra situació geogràfica i d’altres variables empresarials, i no conseqüència de polítiques municipals actives tendents a ser un reclam per aquestes inversions.
L’exemple el tenim en l’endeutament municipal. El Govern local va formalitzar fa un any un préstec de 9.500.000 €, amb el suport de Ciutadans, que juntament amb el romanent de tresoreria, aprofitant la suspensió de l’aplicació de la regla de la despesa acordada pel Govern de l’Estat, ha permès disposar de 16.000.000 €. Són uns recursos que el govern de Roigé ha destinat a la política del totxo, fent tot un seguit d’obres a tort i dret, sense cap connexió entre si, sense cap fil conductor i, per tant, sense servir per generar un projecte de ciutat. Per a la devolució d’aquests diners s’ha fixat un període de carència fins al maig de 2023, moment a partir del qual s’haurà de tornar el capital prestat i els seus interessos durant deu anys.
Ens hem quedat ben endeutats, perquè a Tortosa es governa pensant en les pròximes eleccions, mentre que en altres llocs, com ara la ciutat veïna, es governa pensant en les futures generacions, i la conseqüència més palmària és que mentre els veïns d’Amposta fa uns quants anys que creixen progressivament, nosaltres fa més de tres anys que estem estancats. I dic estancats, pel meu tarannà optimista.
Totes dues ciutats són l’expressió de dos sistemes de govern diametralment oposats: el republicà, de mirada llarga vers el model curtterminista, i el caduc, del PDeCAT.
Des d’ERC som conscients que per implementar actuacions que suposin un canvi de model de govern, lamentablement no n’hi ha prou amb la convicció política per dur-les a terme, sinó que també cal disposar d’una majoria sòlida al ple per fer-les possible.
