Les oliveres monumentals de més de 3,5 metres de diàmetre estan protegides i lliures de ser arrencades, tal com ha constatat la Mancomunitat de la Taula del Sénia, i gràcies a l’aprovació de la nova llei catalana de protecció d’oliveres monumentals.
Segons calculen, abans que s’aprovés la llei el juny de 2020, es detectaven anualment entre 50 i 100 casos d’extraccions d’arbres mil·lenaris d’estes dimensions als municipis catalans -al País Valencià estan protegits per llei des de 2006-. Amb tot, l’entitat admet que els arbres de diàmetre inferior poden ser arrencats i es continuen comercialitzant, i reclama l’aprovació del reglament de la llei que permetrà aprofundir en la protecció del patrimoni, com els ajuts als agricultors i els propietaris. Esta apel·lació, però, no és nova.
Entitats ecologistes com Salvem lo Montsià i el GEPEC-EdC fa mesos que denuncien que la protecció és “del tot insuficient” i que l’espoli no s’ha aturat. “La densitat més alta a escala mundial d’oliveres monumentals està aquí, a la zona del Montsià i el Baix Maestrat. És lamentable que no tinguem una protecció eficaç i que l’extracció d’oliveres continue”, declara Ximo Estellé, membre de l’àrea de defensa ambiental del GEPEC-EdC.
De fet, la llei tan sols protegix unes 4.700 oliveres monumentals, però dixa desprotegides desenes de milers d’oliveres, moltes de les quals formen part d’oliverars monumentals. A més, des del GEPEC remarquen que la llei establix que cal protegir les oliveres de més de 350 anys, però que l’edat és molt difícil de demostrar i que actualment “se n’estan arrencant algunes que podrien tenir 400 o 500 anys”.
Custòdia de la biodiversitat
Recentment, el GEPEC ha iniciat el projecte de la creació de la Reserva dels Oliverars Monumentals de les Terres de l’Ebre, que pretén protegir les oliveres i el seu cultiu, així com la biodiversitat dels seus camps. L’entitat ja ha establert quatre acords de custòdia amb propietaris de diverses finques, que establixen un marc de col·laboració per a assegurar una gestió integrada de les oliveres i la biodiversitat de la zona, bàsicament a través d’un cultiu ecològic.
Al mateix temps, el GEPEC-EdC ha comprat recentment una finca abandonada del terme d’Ulldecona amb oliveres monumentals amb l’objectiu que esta servisca de “referent” per a expandir el model de gestió i conservació “com una taca d’oli”, en paraules d’Estellé.
“Gairebé segur que en comprarem alguna més, però de moment és un bon inici i tenim molta faena per a posar la finca en condicions”, explica en declaracions al Setmanari l’EBRE.
Enguany, l’entitat iniciarà la producció d’oli ecològic de forma conjunta amb les finques custodiades, i seguiran l’exemple de la iniciativa de l’associació Trenca, a la comarca de les Garrigues. “Crearem una marca pròpia del Gepec, que encara estem decidint, amb etiqueta i botella pròpies. El distribuirem per camins poc usuals, de forma que puga arribar a llocs on en general no arriba l’oli de les Terres de l’Ebre, cosa que ens permetrà vendre’l a un preu superior”, detalla.
En esta línia, Trenca fa anys que han obert mercats alternatius, com la zona del centre d’Europa, que els permet fer rendible econòmicament l’activitat . “Cal donar a entendre que no tan sols estàs comprant oli, sinó que també estàs finançant i protegint un paisatge i la seua biodiversitat”, remarca Estellé.
Així mateix, la producció i promoció -també turística- de l’oli d’estos arbres monumentals també és la principal via en la qual treballa la Mancomunitat, en què ja existeixen disset marques registrades, dins la recentment creada Marca de Garantia Oli de Farga Mil·lenària. Segons apunten des de l’entitat, durant els últims dos anys s’han obtingut 3.731 litres d’oli de 568 oliveres inventariades, a càrrec de 61 pagesos diferents, unes xifres que es van incrementant de forma gradual.
