Vam llegir fa uns dies una trista notícia. Un cotxe va caure al canal a Roquetes i arran d’això va morir una xiqueta. Dos germans d’ella i la mare van poder ser salvats, malgrat el tràngol passat, la dura situació i que van haver de ser ingressats a hospitals.
En el revers de la tristesa vam conèixer una acció extraordinària, realment heroica. Dos joves que estaven a prop del lloc, Marwan i Imad, es van llançar al canal per tal de salvar a les persones que s’ofegaven, posant en perill les seves pròpies vides. Una gran manifestació de generositat, una mostra d’entrega i de la capacitat de les persones de fer els més grans sacrificis per altres als quals ni tan sols coneixen i sense cercar cap tipus de reconeixement.
Quan van arribar els serveis d’emergència, la família sinistrada ja era fora de l’aigua, excepte, òbviament, la nena difunta.
Molts agraeixen de tot cor a Marwan i Imad el que van fer.
El fet posa en evidència un altre aspecte: la perillositat absurda i inacceptable del canal. No és de rebut que no hi hagi una barana (sigui metàl·lica o de maçoneria) d’un mínim de 30 o 40 centímetres d’alta al llarg del curs del canal on hi ha camí, que pugui evitar en cas d’un problema o una distracció del conductor que un cotxe caigui. Ho afirmo amb experiència, i no només perquè aquest accident no és el del primer vehicle que cau al canal. Per motius de visita a familiars que viuen en horts situats a dalt de Jesús entre el canal i el riu circulo en cotxe amb certa freqüència pel camí de la vora d’aquest canal de la dreta de l’Ebre. I des de fa anys sempre em pregunto com és possible que no hi hagi una barana. El que sobresurt ara de la llera són pocs centímetres del revestiment que no aturen res. Puc assegurar al lector que moltes vegades pensava que havia d’escriure-ho denunciant aquest perill. Lamento no haver-ho fet abans, però no deixo de fer-ho ara.
No sé si resoldre-ho correspon a la Comunitat de Regants o a altres instàncies, però el que no és acceptable és no posar-hi solució.
HOSPITAL. Essent un tema ben diferent de l’anterior també té relació amb l’aigua. Expresso la satisfacció perquè sembla que, finalment!, ja hi ha uns terrenys adients i acceptats pel nou hospital de les Terres de l’Ebre. A Sant Llàtzer, en lloc no inundable, i bo des del punt de vista d’accessibilitat des de la C-42 fent un pont sobre canal i via fèrria, i també des del nucli urbà de Tortosa a través de l’antiga carretera de Barcelona que, òbviament, haurà de ser ampliada.
Personalment crec que també era apta la ubicació prevista amb anterioritat, però el realment important és haver resolt la incògnita i obert el camí per posar en marxa la dinàmica, gestions i planificació exigides per a fer realitat el nou equipament.
Deixant tancat aquest assumpte, crec que a l’Ajuntament de Tortosa s’han de formular altres preguntes: Als terrenys del pla parcial Camí de Roquetes no s’hi podrà construir res? Ni habitatges? Perquè si per motius d’inundabilitat no hi pot anar un hospital, tampoc altres edificacions. I resulta que ja n’hi ha moltes a la vora.
Però el problema va molt més lluny que el d’una parcel·la o d’un determinat pla parcial. Amb aquest restrictiu criteri no es pot construir res a una gran part del municipi de Tortosa (i d’altres municipis propers, i no cal dir els del Delta). Quan es dona la circumstància que a Tortosa són precisament les zones “inundables” on pot haver-hi expansió urbanística real, sigui a partir de l’àrea del Temple, per una banda, o a Ferreries en direcció a Roquetes i Jesús. El mateix problema d’inundabilitat si es vol ampliar per Remolins. O sigui que amb els plantejaments hídrics de l’actual govern municipal, Tortosa no pot créixer. Perquè no crec que a ningú li passi pel cap que la futura expansió de la ciutat hagi d’anar cap a Mig Camí i el Coll de l’Alba.
