Cap a on anem?

Si hi ha una cosa que trobo fascinant és l’origen de la vida al nostre planeta, l’evolució de les espècies i la mateixa evolució del gènere homo, al qual pertany la nostra espècie.

Sembla haver un ampli consens científic en assenyalar que els indicis sobre les primeres molècules orgàniques simples es degueren iniciar fa uns 3.800 milions d’anys (una escala de temps difícil de processar per als nostres marcs mentals). A partir d’elles es van originar uns sistemes més complexes amb molècules replicants capaces de reproduir-se. És en aquest punt que comença l’eterna selecció natural que s’imposa en la supervivència de tots els organismes. Així van poder seguir l’evolució aquelles molècules replicants que van protegir-se amb una membrana cel·lular. Algunes d’aquestes cèl·lules no tardarien en desenvolupar processos metabòlics més avançats i van superar les formes de metabolisme més antics. I finalment tot aquest procés acabarà abocant a la pluricel·lularitat. Estem parlant de fa 1.200 milions d’anys.

Fent un gran salt en el temps ens situem en el moment del naixement del gènere Homo, al qual pertanyem i que sorgiria a partir d’una branca diferent a la dels australopithecus. Els primers representants del nostre gènere, l’homo habilis i l’homo rudolfensis van fer la seva aparició fa uns 2’8 milions d’anys. Un milió d’anys després trobem l’homo erectus, el primer en controlar i utilitzar el foc. Es creu que és a partir d’ell, fa només 500.000 anys, sorgiria l’homo sapiens neanderthalensis i una mica després, l’homo sapiens sapiens, amb qui conviuria.

Paral·lelament als canvis físics i de capacitat cranial també van evolucionant les descobertes tecnològiques; les relacions socials, en les habilitats comunicatives, en els ritus i les creences. En els sentiments. Els primers caçadors-recol·lectors nòmades, deixen pas a comunitats fixes que es jerarquitzen i s’especialitzen. S’aprèn a domesticar els animals. Fa uns 12.000 anys neix l’agricultura i al voltant dels 4.500 anys abans de la nostra era apareix la roda i l’arada a Mesopotàmia. La tecnologia continua avançant. En metal·lúrgia es crea el bronze i posteriorment el ferro. Apareix l’escriptura.

En el decurs dels segles s’aprèn a dominar la natura i la resta d’éssers vius en benefici propi. Es perfeccionen els coneixements en tots els camps: els ramaders creuarien diferents races d’animals per trobar-ne una de més resilient (com se diu ara). Els mestres constructors dissenyarien grans infraestructures públiques. Es construirien naus capaces de navegar per la mar i pels rius. S’aprendria a conservar els aliments, a trobar remeis per a les malalties… Però també a fabricar armes cada cop més mortíferes, a dissenyar estratègies que permetin guanyar les guerres. A sotmetre pobles sencers i esclavitzar-los. Neixen i desapareixen imperis.

El formigó, la pólvora, la impremta, la màquina de vapor, els antibiòtics, l’electricitat, el telègraf, el motor de combustió, l’avió, el telèfon, els ordinadors … La capacitat de millora tecnològica de l’home sembla no tenir aturador. A finals de la segona guerra mundial, amb la bomba atòmica, es disposa de la tecnologia suficient per destruir ciutats senceres en qüestió de segons. Pocs anys després comencen a enviar-se naus a l’espai. I el juliol del 1969 l’home arribava a la Lluna.

El 1991 comença a expandir-se internet per tot el món. El 1996 naixia l’ovella Dolly, el primer mamífer clonat per l’home. El 1998 es crea google i el 2009 neix WhatsApp. Fa només un any es va aconseguir desxifrar, al complert, el genoma humà. Tot sembla precipitar-se cada vegada a un ritme més ràpid. Potser massa ràpid.

Però no tot ha estat una història d’èxit. No hem d’oblidar que paral·lelament , la humanitat ha estat la causant dels pitjors canvis que ha experimentat el planeta fins convertir-se, sens dubte, en el seu pitjor enemic. Hem destruït fins a l’extinció innumerables espècies d’éssers vius. Hem desbastat boscos, dinamitat muntanyes i hem canviat el curs de rius.

Els nivells de contaminació, també a l’atmosfera, han contribuït a accelerar el canvi climàtic.

Els canvis físics de la nostra espècie continuaran. Diuen els experts que desapareixeran òrgans com les angines o que acabarem per perdre el dit menut del peu. I a un ritme de vertigen també continuaran els descobriments científics, potser propiciats per l’aplicació de l’incipient Intel·ligència Artificial. Però que volen que els digui. Crec que cada vegada estem accelerant més els passos cap a la nostra pròpia auto-destrucció.

Josep Pitarch
Josep Pitarch
Historiador i periodista
ARTICLES RELACIONATS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu aquí el vostre nom

63 + = 65

Últimes notícies