Carles Prieto ·“Amb el Pla de Protecció del Delta estem treballant amb cura i hi ha un 80 % d’acord”

Carles Prieto delegat del Govern espanyol a Catalunya

Al marge dels 10 milions d’euros de l’Estat en millores al Parador i l’entorn, hi haurà vora dos milions per a un cinturó verd i turístic de Tortosa, vinculat a les muralles. Com es materialitzaran?

El marc són els plans de sostenibilitat turística en destí de l’any 2022. L’objectiu és un cinturó verd al municipi de Tortosa que inclou restauració ambiental i un centre d’interpretació, amb uns estàndards de qualitat que permeten el gaudi tant de la ciutadania de Tortosa com dels visitants. Tot plegat pot incrementar l’atractiu turístic d’una ciutat que té prou història i patrimoni com per ser molt transitada i visitada, a la vegada que suposarà una oportunitat d’ocupació i una major font d’ingressos.

Hi ha dos grans projectes municipals de l’anterior govern que tenen garantia de finançament per part de l’Estat: l’ampliació de l’auditori i la construcció d’un pavelló a l’antic col·legi Sant Josep. El nou govern local li ha transmés que continuen sent prioritaris?

N’hem parlat, de les dos qüestions que vostè em planteja, i el govern municipal m’ha fet arribar la seua predisposició a continuar amb els dos projectes. Els he vist amb tota la convicció i m’han preguntat per terminis o temes pendents. En relació a l’auditori, tinc previst parlar en breu amb el Ministeri de Cultura per veure quina és la situació i quins detalls cal acabar de tancar abans de la signatura d’un conveni [per a fer efectiva una subvenció de 2,5 milions d’euros] i pel que fa al futur pavelló esportiu [1,5 milions], crec que primer s’han de resoldre més coses, però igualment ja començarem a parlar també amb la Secretaria d’Estat d’Esports.

Les Terres de l’Ebre continuen esperant la versió definitiva del Pla estatal de Protecció del delta de l’Ebre, endarrerit per la tramitació ambiental estratègica. Per a quan estarà disponible esta versió final?

El Pla de protecció del Delta del setembre del 2021 va rebre una sèrie d’al·legacions en què representants de la Taula de Consens demanaven un procediment d’avaluació ambiental estratègica per tal de preveure els efectes que poden tenir en l’ecosistema del Delta segons quines actuacions. És un dels tres deltes més rellevants de la Mediterrània i, per tant, certament és un espai vulnerable que hem de cuidar bé. Hem de ser molt curosos i no prendre decisions que puguen ser irreversibles. Tot i això, tant en el diàleg entre la ministra Teresa Ribera i la consellera Teresa Jordà, com en les converses amb la Taula de Consens, estem en un percentatge d’acord d’entre el 75 % i el 80 %. Amb els sediments fluvials, hi ha un acord total. El que estem discutint són les altres dos coses: si la mobilització de sorres es fa amb draga o no, en funció de l’impacte que puga tenir la mateixa draga, i les zones d’acomodació. Aquí és on hi ha més elements de dissens, però jo crec que s’ha iniciat un procediment molt acurat de negociació entre la Generalitat, el Ministeri de Transició Ecològica i els agents de la societat civil i podrem arribar a un acord al més aviat possible.

La Generalitat, en tot cas, ja fa el seu camí amb l’anomenada Estratègia Delta, amb l’argument que les mesures estan consensuades amb l’Estat. És així?

Hi ha com a dos plans de protecció, sí, però es complementen i estan fonamentats en el diàleg i l’acord, i insistixo que sobretot cal evitar decisions que acaben sent contraproduents per als interessos del mateix Delta. No només parlo de consensos polítics, sinó també de consensos científics.

Les zones d’acomodació són innegociables?

Quan parles i dialogues, tot es pot parlar, però s’ha de prioritzar el consens científic. Arriba un moment que la política, després d’uns consensos de base, ha de cedir el testimoni a la part científica, que és la que està capacitada per a decidir quins elements són els millors per a la protecció del cabal ecològic de l’Ebre i del Delta.

A principis d’any va sortir a licitació la redacció del projecte del tercer carril de l’autopista AP-7 al tram ebrenc. En quin punt està el procés i quina és la previsió?

Cal resoldre la licitació, que de vegades implica recursos d’empreses que no guanyen el concurs. Caldria veure en quin moment està, però ha de ser una realitat en un temps prudencial. El Ministeri de Transport està prioritzant les obres en tot el recorregut de l’AP-7, amb possibles solucions contra l’acumulació de trànsit en una autopista alliberada.

Quines són les altres prioritats del Govern espanyol a l’Ebre?

Terres de l’Ebre és un territori on el Govern d’Espanya ha apostat i pensa continuar apostant. I no només en l’àmbit viari i ferroviari, sinó també en l’àmbit dels avenços socials que s’han fet esta legislatura, amb el salari mínim interprofessional, la pujada de les pensions, la disponibilitat de fons europeus que estan promovent l’ocupació o el fet que s’hagen doblat els contractes indefinits… Ara venen unes eleccions per a veure si avancem o retrocedim.

En quina mesura estan en risc les conquestes socials que diu si entra a governar la dreta?

Els acords del PP amb Vox a Extremadura, el País Valencià, Balears o Aragó, la negació de la violència masclista, ens donen massa pistes. El PP, sempre que pot, pacta amb Vox, i l’única alternativa a la retallada de drets és un govern encapçalat per Pedro Sánchez.

Fins a quin punt els Next Generations poden ser un punt d’inflexió per al reequilibri territorial i la transició energètica?

En el conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, s’han invertit ja 320 milions d’euros en uns 4.000 projectes. La sostenibilitat energètica és clau i demano al Govern de la Generalitat que aprete, per veure quina és la capacitat que puga tenir Catalunya el 2030 per a produir energia renovable i substituir tres reactors nuclears que estan aquí al costat, a Ascó i Vandellòs.

La ministra Ribera creu que és inviable econòmicament allargar la vida d’estos reactors. Això és inamovible?

Això és així i és inamovible, i ens hem de moure en la creació i la consolidació de projectes d’energia renovable: eòlica, fotovoltaica o hidrogen verd.

I l’endemà del tancament de les nuclears, alguns partits reclamen al Govern espanyol que habilite un fons de diversificació econòmica homologable al Fons Nuclear català. És possible això?

Segur que sí. Conversant amb els territoris i implicant els ministeris adequats, trobarem solucions per a diversificar l’economia, perquè ja ho estem fent. Estudiarem plegats les alternatives per a la gent i les empreses que estan treballant a les centrals nuclears, però les renovables mateix poden ser una solució. Per exemple, la fotovoltaica.