Carmen Benaiges Mossa d’Esquadra a Tortosa
Quan vas decidir que volies ser Mossa d’Esquadra?
Des de menuda sempre m’havia cridat l’atenció, però quan ho va fer més va ser durant els primers desplegaments aquí, a Tortosa, dels Mossos d’Esquadra, que recordo que va ser als anys 90. Després vaig marxar fora a estudiar Turisme, i això ho vaig dixar estar. Quan vaig tornar de l’estranger d’estudiar, una amiga em va convèncer per a presentar-nos a les proves I així ho vam fer. No pensava que entraria, però ho vaig fer; en canvi, ella, no.
Quan vas arrencar la teua vida professional al cos?
L’any 2005. El meu primer destí va ser Tortosa com a agent en pràctiques, on em vaig estar uns mesos
Éreu moltes dones?
N’hi havia molt poques en aquell moment. Això va canviar en el moment que va tocar-me com a destinació Barcelona. Allí era habitual veure més dones al cos; era un canvi molt gran, de venir d’una comissaria menuda d’aquí Tortosa a anar a Barcelona. Allà vaig començar a patrullar amb dones, cosa que aquí, a Terres de l’Ebre, no havia fet, perquè érem molt limitades. Ens trobàvem molta gent que s’estranyava en veure dos dones patrullant. Ara ja no passa, però recordo, i no fa tants d’anys del que et parlo, que et preguntaven “aneu dos dones? I us dixen?”. Ara, ja està més normalitzat.
Com és treballar en un cos tan masculinitzat?
No he tingut mai cap problema. He treballat molt bé amb hòmens, i també, amb dones. Ara mateix, de fet, estic a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà, on som dos hòmens i dos dones, i la relació entre nosaltres és esplèndida. També hem de pensar que estem dins d’un cos jerarquitzat, amb normes molt clares de com hem de tractar-nos entre nosaltres; tot i que l’educació que hem rebut cadascun de nosaltres també hi té un gran paper. Si una persona ha tingut a casa una educació més masclista, això es nota, a la faena. Però no m’he sentit discriminada pel fet de ser dona en cap moment; formes un equip i dones el màxim de tu mateix. No mires si ets home o dona, sinó estar molt coordinats.
T’has trobat alguna dificultat al llarg dels anys?
No, la veritat. Et diria que, en algunes situacions, m’he trobat fins i tot sobreprotegida. Hi ha moments en què et sents protegida perquè els companys veuen que necessites més ajuda, i t’ajuden.
En quines ocasions s’ha donat esta sobreprotecció?
En incidents concrets que et pots trobar al carrer, una mica més violents, i tens el suport d’ells.
Quin és el teu dia a dia a la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà?
Som una unitat que, com a cos policial de proximitat, tractem amb tot el territori ebrenc, i donem suport en tots els àmbits quant a atenció a la víctima, a les oficines de denúncies o a les Oficines de Relació a la Comunitat comarcals, que són les que tracten amb el teixit social, resolem dubtes que puga haver-hi, promocionem les campanyes del cos, reunions, entrevistes, donem consells de seguretat…
És fàcil que una dona siga promoguda dins dels Mossos?
Quan tens la prioritat de ser mare, de vegades compaginar les dos coses és difícil; perquè en l’època que vols tenir fills, et quedes una mica estancada i t’arrisques a perdre el destí. Per tant, si ascendixes, perds el destí, que és on viu la teua família, i renuncies a l’ascens a canvi d’estar a casa. Tot i això, sempre intentes formar-te i aprendre, dins de l’especialització, però això és un dels punts que et frena a l’hora d’ascendir. I aquí és on crec que tenen avantatge els hòmens.
Seria un dels aspectes que cal millorar quant a les dones, no?
Sí, però també poden dir-te que els pares també són pares. Clar, això és una visió molt personal.
Què podríem fer per a incentivar la presència de dones al cos?
Primer t’ha d’agradar la professió, això és el més important. I en el dia a dia és una faena que et va enganxant; si t’agrada estar amb la gent i poder ajudar, és molt satisfactòria. Personalment, tornaria a presentar-m’hi.
