Quatre dones, amb quatre trajectòries vitals molt diferents van ser les protagonistes de la commemoració del 8 de Març a Deltebre. Una conversa intergeneracional entre Paca Bonet, cuinera i restauradora de 75 anys, Lluïsa Bertomeu, periodista de professió nascuda a la dècada del 1970, Lita Bertomeu, arquitecta i CEO de Lita B Architects, de 40 anys, i Ivon Bertomeu, estudiant de primer de Batxillerat de l’Institut de Deltebre, es va centrar en quatre aspectes: el rol de la dona en l’àmbit domèstic i familiar; l’educació, el món laboral, i la salut i els drets sexuals i reproductius. Sense estadístiques, ni xifres, ni experts en polítiques i perspectives de gènere, es va poder constatar, a través de la trajectòria vital d’estes dones, que el pes de la desigualtat era i continua sent encara molt important a la nostra societat.
“La dona ha de demostrar molt més la seua vàlua”, així de contundent es va mostrar Lita Bertomeu a l’hora d’explicar la seua experiència en el món laboral com a dona arquitecta i CEO de la seua pròpia empresa Lita B Architects. “Quan estàs al davant d’inversors, promotors o constructors, només pel fet de ser dona, t’analitzen més, t’has d’esforçar més i has de demostrar molt més que un home”. Segons va explicar Lita Bertomeu, malgrat que l’arquitectura és una professió cada vegada més feminitzada, amb un 50 % de dones arquitectes col·legiades, la realitat als despatxos professionals és molt diferent, ja que molt poques dones són sòcies o propietàries de despatxos: “Tot i que fem passos cap a la igualtat, perquè el respecte hi és, sí que notes que, com a societat, encara hi ha moltes coses interioritzades que costen de canviar”.
Per a Lluïsa Bertomeu, primera dona directora de Ràdio Delta, l’experiència ha estat similar: “Sempre he tingut el respecte dels meus companys, però és cert que sent dona i arribant-hi tan jove com vaig arribar jo a la direcció de la ràdio, has d’estar constantment marcant territori i demostrant qui ets. Però jo sempre he fet sentir la meua veu i he intentat imposar-me”.
Per a Paca Bertomeu, cuinera i restauradora, i mare de quatre de fills, les dones encara no tenen les mateixes possibilitats que un home a l’hora de progressar professionalment, i considera clau el factor de la maternitat: “Quan arriba el moment de criar, les prioritats canvien, abans que res hi ha la família, i a moltes aspiracions ja no hi pots arribar, malgrat que una dona pot arribar a fer el mateix que un home”. També Lluïsa Bertomeu, mare d’una xiqueta, explica esta lluita d’una mare treballadora per a fer prevaldre els seus drets: “Quan arribes a una empresa has d’explicar que tens una filla, que a les cinc has d’estar a casa perquè surt de l’escola…, i tot això són obstacles que de vegades fan que no pugues progressar professionalment”.
Lita Bertomeu, tot i que no ha tingut fills, sí que dirigix un despatx on treballen altres dones i reconeix que al món de la dona sempre hi ha renúncies: “Veig que encara és molt difícil conciliar. No hi ha un equilibri, no pots ser una gran professional i portar la càrrega de la llar i dels fills. La conciliació no està assumida dins de la societat”. Encara més, per a Lluïsa Bertomeu, la societat “culpabilitza” les dones: “És com si et diguessen: tu has sigut mare i tens l’obligació de cuidar esta criatura; com si les dones en fossem més responsables que el pare. I si tu vols seguir la teua carrera professional, et fan sentir com si estiguesses abandonant els fills”.
També la dona en l’àmbit de la llar va ser motiu de reflexió. Més enllà de constatar que hi ha molt camí per a fer en la corresponsabilitat en la criança i les tasques de la llar, ja que majoritàriament seguix recaient en les dones, es va voler fer valer la tasca de la dona que es dedica al cuidatge i a les tasques de la llar. “S’ha de reconèixer i remunerar a totes estes dones. Fan una tasca importantíssima”, va reivindicar Lita Bertomeu. A més, també es va posar al damunt de la taula una altra realitat: la gran quantitat de dones que han arribat a la jubilació sense cap tipus de pensió. “Quantes dones que han estat a casa, i arribat el moment de la jubilació no tenen res?”, preguntava Lluïsa Bertomeu. També es va posar al damunt de la taula el fet que moltes faenes feminitzades no són remunerades, o en el marc de l’economia submergida, cosa que condemna les dones a la pobresa en el moment de la jubilació.
Durant més d’una hora de debat, a poc a poc estes quatre dones van anar desgranant totes les desigualtats persistents al llarg d’estes quatre generacions, fins i tot, en qüestions tan poc parlades i tan tabú al llarg de la història com la menstruació, un tema del qual també va quedar clar que les dones rebien i reben poquíssima informació, més enllà de la seua funció en la reproducció.
Un futur incert
A l’hora de mirar el futur, totes quatre van reconèixer que el camí per a recórrer és molt gran. “Encara ens queda molta lluita, hi ha molta faena per a fer. És important que les noves generacions no paren. Dones i hòmens ens necessitem per a tirar endavant esta lluita per la igualtat”, va assegurar Lita Bertomeu. Lluïsa Bertomeu assegura que, malgrat tot el que queda per a recórrer, “ens hem posat en el camí correcte i això és el més important”.
Menys optimistes van ser Paca Bertomeu, la més gran de la taula rodona, i Ivon Bertomeu, la jove estudiant. “Veig que encara hi ha molta joventut que no ha rebut l’educació que calia”, va assegurar Bonet. “Tothom parla que les noves generacions han de marcar un abans i un després. Sincerament jo veig que en la meua generació les coses estan bastant malament. Si la nostra generació és el futur: quin futur ens espera!”, va reblar Ivon Bertomeu, que va tancar el debat amb un petit bri d’esperança: “Però, vaja, crec que es pot millorar”.
