Money never sleeps. El diner no té vacances. L’economia mai descansa. De fet, els mercats financers sempre ens parlen però hem de saber entendre el seu idioma. En aquest sentit, anem a traduir el que ens diuen actualment.
Imaginem el següent exemple. El govern japonès demana un préstec de 1.000 iens a un banc del seu país. Aquest últim no li cobra pràcticament res, ja que els tipus d’interès són propers al 0%. Tot seguit, un representant del govern posa els diners en un maletí i viatja als Estats Units per a comprar un producte financer d’aquest país. No obstant, un cop allí li diuen que ho ha de fer en dòlars. Aleshores, canvia els 1.000 ¥ per dòlars tenint en compte el tipus de canvi, el qual anem a suposar que és de 2 ¥/$, és a dir, que necessito 2 yens per a comprar 1 dòlar. Per tant, després de fer el canvi ara el representant del govern nipó ja té dòlars, concretament 500 $. Aquests diners els utilitza per a comprar un bo nord-americà que ofereix una rendibilitat del 5 %. D’aquesta forma, acabada la inversió el govern japonés tindrà 525 $. Aquí finalitza la primera etapa d’aquesta estratègia i esdevé la segona. El representant del govern agafa un avió i torna al Japó on el banc nipó li reclama el pagament del préstec en moneda japonesa, és clar. Per tant, tenint en compte el mateix tipus de canvi, obre el maletí i canvia els 525 $ a iens, resultant 1.050 ¥. Finalment, retorna els 1.000 ¥ al banc i els 50 ¥ restants són el benefici obtingut d’aquesta inversió. Aquesta estratègia d’inversió s’anomena carry trade, concretament, el carry trade del ien, la moneda japonesa. I, evidentment, no calen els viatges, totes aquestes operacions es fan digitalment.
Ara suposem una situació lleugerament diferent. Sobtadament, hi ha un canvi de condicions. El tipus de canvi passa de 2 ¥/$ a 1 ¥/$, és a dir, la moneda japonesa s’ha apreciat respecte al dòlar, ja que abans necessitava 2 ¥ per a comprar 1 $, però ara només en necessito un. Si tornem a fer l’exemple anterior amb aquesta nova relació, veurem que no té cap sentit, ja que desapareix l’oportunitat de guanyar diners. Per tant, els inversors no ho faran. No obstant, hi ha un gran problema si aquest canvi t’ha agafat a mig camí entre les dues etapes, és a dir, quan el representant del govern nipó té els 525 $ i els ha de canviar a iens per a tornar el préstec. A l’hora de fer el canvi, el resultat son 525 ¥, insuficient per a retornar els 1.000 ¥. Així doncs, el govern japonès haurà de suportar una pèrdua de 475 ¥.ç
Durant anys, els grans inversors institucionals com ara el govern japonès, han estat duent a terme amb absoluta normalitat l’estratègia de carry trade. De fet, s’estima que el govern del Japó té operacions obertes per valor de 20 bilions de dòlars. I, per què concretament el Japó? Doncs perquè compleix dues característiques essencials: presenta un diferencial de tipus d’interès molt atractiu i la seva moneda és relativament estable. Tanmateix, durant aquestes últimes setmanes la situació ha canviat.
– El passat 31 de juliol el Banc Central del Japó va decidir pujar el tipus d’interès oficial al 0,25%. És la segona pujada després de quasi dues dècades amb el preu del diner proper al 0%, fins i tot, arribant a quotes negatives. Aquest increment de tipus, juntament amb l’expectativa de baixades a Europa i els Estats Units, han provocat que aquesta estratègia sigui menys atractiva, ja que el diferencial s’està reduint.
– El mercat descompta un risc cada cop més elevat de recessió. Entre d’altres, les últimes dades del mercat laboral i els indicadors d’activitat manufacturera nord-americans han sortit pitjor de l’esperat. Precisament, aquest fet ha incrementat les possibilitats d’una baixada dels tipus d’interès per part de la Reserva Federal en les properes reunions. Com dèiem en un article anterior, el decalatge dels tipus d’interès està fent efecte.
– Combinant els dos punts anteriors, la moneda nipona s’ha apreciat respecte al dòlar (just com en l’exemple anterior), provocant una greu situació financera en gran part d’Àsia, sobretot al Japó.
– A tot això cal sumar-li les tensions geopolítiques, les quals poden desencadenar un escenari molt desfavorable en qualsevol moment.
En conclusió, el col·lapse de l’estratègia carry trade del ien ha suposat la pèrdua de bilions de dòlars. Ha afectat sobretot el Japó, tot i que el seu efecte s’ha estès per tot el món. Cal destacar que no és la causa, però sí un accelerador de les caigudes borsàries. Així mateix, les dades que arriben des dels Estats Units incrementen la por dels inversors d’una possible recessió i aquest canvi macroeconòmic sí que és molt més preocupant. Això, juntament amb el risc geopolític, està empenyent les borses de valors cap avall. Els mercats ens estan dient: “Compte, que tot es pot enfonsar en qualsevol moment”. La gran qüestió és saber si es tracta d’una correcció del mercat a curt termini o si consisteix en un veritable canvi de paradigma. En qualsevol cas, hem d’estar atents a futures notícies econòmiques.
