Han arrencat les compareixences a la Comissió d’Investigació del Parlament sobre el projecte Castor i, com no podia ser d’una altra manera i atenent al perfil dels tres primers compareixents, s’han començat a recalcar i subratllar els defectes vergonyants d’un projecte que era estratègic des del punt de vista de la política industrial de l’Estat espanyol i que ja es pot considerar l’escàndol entre els escàndols.
De fet, així s’hi va referir en la comissió parlamentària el periodista perellonenc i autor del llibre Castor: la bombolla sísmica, Jordi Marsal, que va parlar amb coneixement de causa d’”un dels escàndols ambientals, econòmics i polítics més grans de les últimes dècades a l’Estat”. També un dels experts de referència al voltant de la qüestió, el geòleg Josep Giner, posava el dit a la nafra en recordar amb una senzillesa que fa feredat que “tothom sap què passa si vols encabir 25 litres en una ampolla de 5 litres”, en relació amb les injeccions de gas i la pressió geològica que això va provocar. També va ser especialment punyent el testimoni d’un dels promotors de la querella criminal (arxivada per l’Audiència Nacional i ara en mans del Constitucional) Alfons Pérez.
En estos casos, amb comissions d’investigació sobre escàndols majúsculs, la pregunta és òbvia: servirà d’alguna cosa? Algú se’n farà responsable?
La resposta a la segona pregunta és també òbvia: no, a l’expectativa del que puga dictaminar el jutjat de Vinaròs que investiga el cas. Respecte a la primera pregunta, insistirem que volem que sobrixiga la informació, volem tenir accés al màxim de dades, de detalls i d’evidències sobre allò que va ser i no s’ha de repetir.
Com més consciència col·lectiva acumulem, més difícil serà que l’Administració s’inhibisca en la fiscalització (l’executiu espanyol ja s’està transposant una directiva europea per a endurir els requisits de les explotacions de gas al mar) i que els grans directors d’orquestra del capitalisme més sagnant s’atrevisquen a tirar pel dret i menystenir els pobles i els territoris.
