Un total de 114 persones han perdut la vida a les carreteres catalanes fins al 31 d’octubre, segons les dades del Servei Català de Trànsit, cosa que suposa un descens del 12% respecte al mateix període de l’any passat i del 28% respecte a l’últim any previ a la pandèmia, el 2019. Amb tot, en aquests primers deu mesos de l’any hi ha hagut 680 ferits greus, un 7% més al 2023. Aquest mes d’octubre és, amb 16 morts a la xarxa interurbana, el segon amb més víctimes de l’any, per darrere del juny (18) i per sobre del maig (14). La meitat dels morts són de col·lectius vulnerables, amb 44 motoristes, 6 vianants, 6 ciclistes i un conductor de patinet elèctric. De fet, pràcticament quatre de cada deu morts a la carretera són motoristes.
Pel que fa als tipus de vehicles, Trànsit destaca l’augment en la sinistralitat dels accidents mortals amb furgonetes, amb 10 víctimes en el que portem d’any.
Dels 106 accidents mortals, 36 han estat amb un sol vehicle, 26 xocs frontals, 14 xocs laterals i 14 encalçaments.
Els accidents han passat en una gran varietat de carreteres, sent la que n’acumula més aquest any la C-37, amb 7 víctimes mortals, 3 de les quals en un mateix accident a Castellfollit del Boix. La segueixen la C-25 i l’N-II, amb 6 víctimes cadascuna, i la c-32, amb 5 morts. A l’AP-7, l’A-2, la C-12 i l’N-340 hi ha hagut 4 morts, respectivament.
En el cas de l’AP-7, durant aquest any s’han reduït les víctimes respecte al passat, amb 8 morts menys. Abans que la via fos gratis, en els deu primers mesos del 2019 es van registrar 14 víctimes mortals a l’AP-7, 10 més que enguany.
Per demarcacions, Barcelona, amb 52 víctimes, és la que registra la major mortalitat, amb les comarques amb més morts sent el Bages (9) i el Baix Llobregat i el Maresme, amb 8 cadascuna. A Barcelona han mort 25 dels 44 motoristes que han perdut la vida aquest any, i 5 dels 6 vianants.
La segona demarcació amb més mortalitat és Tarragona, amb 24 morts, 7 menys que l’any passat. Les comarques tarragonines que acumulen més morts són el Baix Camp, amb 6 víctimes mortals i l’Alt Camp, amb 5. La meitat dels ciclistes morts enguany a les carreteres catalanes han perdut la vida en aquesta demarcació.
Lleida és l’únic territori on creix l’accidentalitat mortal, amb 21 víctimes, una més que l’any passat. La comarca del Segrià suma quasi la meitat dels morts (9) i la Noguera en registra 4. Pel que fa als col·lectius vulnerables, 7 motoristes i 2 ciclistes han mort a les carreteres lleidatanes.
A Girona han mort enguany 17 persones, 6 menys que en el mateix període de l’any passat. L’Alt Empordà, amb 4 morts, és la comarca que ha registrat més víctimes. La segueixen el Baix Empordà i el Ripollès, amb 3 morts respectivament. A les carreteres gironines, han mort 7 motoristes i un vianant fins al 31 d’octubre.
Més sinistralitat entre els homes i a la tarda
De les 114 víctimes mortals a les carreteres catalanes aquests primers deu mesos, 98 eren homes i 16, dones, i la majoria eren els que conduïen el vehicle amb què viatjaven. Així, dels homes morts en accident, 86 eren conductors i en el cas de les 16 dones, 8 eren conductores.
Quasi la meitat dels morts, un 48%, es van accidentar a la tarda, una franja on es van registrar 55 víctimes, seguida del matí amb 39 morts i la nit amb 20. Així mateix, els caps de setmana i festius, amb 57 víctimes, continuen acumulant la meitat dels morts en accident de trànsit a les carreteres catalanes.
Finalment, les franges d’edat de 45 a 54 anys i de 55 a 64 anys, amb 20 i 25 morts respectivament, acumulen el 40% del morts d’enguany. Per edat, també destaca l’increment respecte 2023 de 7 a 15 víctimes mortals en la franja de 65 a 74 anys.
