Aquests dies hem estat al damunt d’una notícia que, dissortadament pels temps que corren, té a veure amb la llibertat d’expressió. Es tracta de la denúncia d’exhibicionisme que el partit d’extrema dreta Vox va presentar contra el cantant del grup Pepet i Marieta, Josep Bordes, per una actuació que van oferir el mes de desembre a Castelló, en un acte per la llengua valenciana. Els ultres es trobaven molestos, i van voler desacreditar l’esdeveniment atacant Bordes, que, com fa habitualment en les seves actuacions, va realitzar un striptease a la plaça Major. Des de la redacció d’Imagina Ràdio, quan ens vam trobar amb el comunicat de la denúncia, vam decidir fer-li ressò, malgrat que Bordes, amb el qual havíem parlat perquè ens donés la seva impressió, va demanar que no ho féssim.
I té raó, tot i que el fet és noticiable. Un servidor va intentar convèncer Bordes que pujaríem la nota perquè els nostres lectors i oients fessin pinya amb Pepet i Marieta i s’indignessin per aquesta denúncia. Però indirectament, tot i que vam aconseguir que les xarxes bullissin amb el fet, vam aconseguir el que Vox pretenia. Primer, que parléssim d’ells i d’una denúncia, que ni tan sols a hores d’ara sabem si serà acceptada. I segon, consolidar la seva tècnica de publicitat gratuïta, que consisteix a anar als jutjats i que ens posem de mala llet. Perquè ens volen de mala lluna, tal com han anat demostrant amb les demandes judicials a dirigents independentistes, que el partit de Santiago Abascal ha tramitat en els últims anys.
Actualment, m’atreviria a dir que les redaccions de tot el món viuen a la dictadura dels clics. Els mitjans volen més fans, seguidors, clicades i engreixar les mètriques per després aconseguir bons contractes comercials. És plausible. Però al cap i a la fi, a vegades, per no dir sempre, no ens hem d’oblidar de la responsabilitat social de ser periodistes. Donar-li volada a la denúncia de Vox ens va donar moltes visites i entrades, però vam caure a la trampa mediàtica que ens havien posat al davant. I aquesta responsabilitat ha d’imposar l’ètica a les presses i la difusió de la nota fàcil. Vox i el fenomen de l’extrema dreta mereix ser objecte d’estudi, però que no siguin ells els que marquin l’agenda.
