Durant la segona quinzena de gener (i de vegades més enllà i tot) se celebra a molts dels nostres pobles la festa de Sant Antoni. Alguna mena d’adaptació dels tres tombs i la benedicció d’animals són, potser, els elements festius més comuns a moltes d’estes celebracions. Però hi ha pobles que hi posen una mica més de salsa, gràcies al fet d’haver conservat o recuperat altres elements tradicionals de la festa. Em referixo a les representacions de la vida de sant Antoni, a les fogueres, a les ballades i a altres elements festius que han sigut factors importants en la vida comunitària dels nostres avantpassats i, per tant, en la conformació de la nostra cultura. La gràcia, crec, és poder involucrar en estes celebracions tradicionals a la comunitat actual i, especialment, a la gent més jove. Com a mostra del que estic plantejant, explicaré l’experiència que duem a terme a Santa Bàrbara.
Sabíem que en altres temps s’havien fet ballades a la plaça, a la llum dels cremallers quan encara no havia arribat la llum elèctrica. Ens havia arribat també notícia que la foguera i algun tipus d’escenificació sobre sant Antoni (algunes persones grans encara en recordaven quatre versos escadussers) havien format part d’esta festa tan important en l’àmbit de la pagesia quan la major part de la gent dels nostres pobles vivia de la terra. Però durant els anys de la dictadura franquista, d’entre tots els elements que conformaven esta festa, només s’havia mantingut la benedicció dels animals. És veritat que des de fa ja uns quants anys la benedicció queda enriquida dins d’un context en què la penya local Amics dels Cavalls i altres penyes de pobles propers fan les seues lluïdes desfilades i en què cada cop més la gent abilla els animalets de maneres ben enginyoses.
Ja als anys vuitanta del segle passat una casualitat va fer que es recuperessen les ballades. L’alumnat del que aleshores era el 8è curs de l’EGB buscaven fer activitats que els aportessen recursos per al viatge de final de curs. Va sortir la proposta de fer balls tradicionals i de repartir el panoli per Sant Antoni i per festes majors, a canvi d’una generosa aportació de l’Ajuntament. Va ser així com persones grans del poble que coneixien estos balls els van poder transmetre a aquells jovenets i jovenetes de tretze i catorze anys, que van poder atrevir-se amb el cap de ball, el ball del punxonet, la polca, el ball de plaça, la jota, etc. L’experiència va ser tan reeixida que va continuar l’any següent, i l’altre, i així fins al moment present. Amb l’afegit que, el dia en què es fa la celebració de la festa de Sant Antoni, els progenitors de la gent jove que balla són cridats a portar cremallers que il·luminen les ballades. Això ha permès que a hores d’ara siguen moltíssimes les persones que coneixen i aprecien l’essència d’estos balls, un fet del qual el poble se’n sent especialment satisfet.
El gener de dos mil vint vam decidir fer un pas més. El repte va consistir a fer un espectacle a l’aire lliure que integrés les ballades i una representació sobre el que en podríem dir el mite de sant Antoni amb una participació intergeneracional de diverses entitats i grups del poble: alumnat de 2n d’ESO i de 3r de Primària, mares i pares de l’alumnat de 2n d’ESO, Grup Teatral Planer, Grup de Ball Jota Planera, Unió Musical Jaume Balmes, etc. El resultat va ser tan satisfactori que va quedar el ferm propòsit de repetir l’experiència cada any. Les restriccions a causa de la pandèmia van impedir que es repetís l’any passat, però enguany l’hem reprès i hem aconseguit allò tan màgic que és sentir un poble vibrar a l’uníson. Sobre una base tradicional, el text de la representació incorpora elements actuals, està obert a variacions en funció de fets de cada moment (enguany, per exemple, era ineludible fer referència a la pandèmia), contempla la intervenció de diversos grups artístics i procura que totes les persones assistents s’hi impliquen: “Cantem, cantem i ballem, que quan se canta i es balla l’alegria derrota el mal”.
Respirar la festa de Sant Antoni ens lliga als nostres orígens i també ens connecta amb altres contrades i territoris, molt especialment, en el nostre cas, amb molts pobles del Maestrat i dels Ports, on esta tradició quasi no ha patit discontinuïtats i conserva tot el seu vigor. I estes connexions contribuïxen, sens dubte, a mantindre viu el sentit de pertinença a estes terres de cruïlla dels Països Catalans.
 se celebra a molts dels nostres pobles la festa de Sant Antoni){kind=link}