Cinc minuts de Glòria

Tornant a casa en cotxe escolto l’APM de Catalunya Ràdio. Els locutors busquen el cantó humorístic del temporal “Glòria” i, davant la impossibilitat de trobar-lo, decideixen entrar trucades dels oients. “Sóc Eduard de Deltebre”. De seguida li reconec la veu. És @eduardcarmona poeta, guionista i amic que molts recordareu per un vídeo de l’1 d’octubre on explicava que a Deltebre s’havia celebrat “una gran xocolatada”. “Com va per les Terres de l’Ebre?”, li pregunten. “Pos mira aquí s’està parlant durant tot lo dia de coses molt importants com l’Alzina Grossa de Sant Pere de Torelló, que es veu que ha caigut pel temporal. O el riu Onyà, que diuen que està a punt de desbordar-se, cosa que afectarà molts instagramers que no podran fer-s’hi fotos”. “Sí tot molt fort”, li responen, i llavors l’Eduard entra a matar: “Mentrestant aquí a les Terres de l’Ebre han desaparegut 3.000 hectàrees de Delta i al Telenotícies han tardat 16 minuts a dir-ne alguna cosa, suposo que l’Alzina Grossa és molt més important!”. Crec que les paraules de l’Eduard defineixen perfectament com ens sentim els ebrencs i ebrenques, no només pel cas “Glòria”, sinó en tantes i tantes altres ocasions. És una pena que per més que les reivindiquem, encara avui dia se mos “afigure” tan poc des dels grans centres de poder. Esperem que les institucions estiguin a l’altura i facin tot el que estigui a la seva mà -i butxaca- per a recuperar el Delta, si és que tal recuperació és possible. I al mateix temps, no puc evitar fer autocrítica i preguntar-me si tots i totes fem tot el que tenim a la nostra mà, al nostre dia a dia, per a aturar els debastadors efectes del canvi climàtic.