EDICIÓ PAPER // Si els darrers anys les botigues ja havien patit les conseqüències de les plataformes de venda en línia, amb la crisi del Coronavirus els negocis s’han vist obligats a llençar un crit de socors per no haver de tancar. Una demanda a la qual s’ha sumat l’Ajuntament d’Amposta amb la campanya “Per tu, per mi, vine!”. El que demanen tots plegats és simple: que la ciutadania valore els negocis locals i hi compre els regals de Nadal i Reis.
Al nucli antic, la llibreria La Romàntica va obrir en plena pandèmia: “Cada cop que anuncien mesures hi ha un malestar general que fa que la gent no tinga ganes de gastar, però la llibreria de moment resistix, que no és poc”, reblava Helena Herranz, tot afirmant que “m’alegra veure que es valora la cultura i, ara que les coses estan difícils, seguixen venint persones amb ganes de comprar llibres”. De cara als propers dies, la llibretera comentava esperançada que “crec que la demanda augmentarà, així que treballarem per mantenir la calidesa que es crea aquí”.
Galeries España intenta, com la majoria de comerços, aguantar el temporal. Teresa Pablo afirmava que “amb la primera reobertura la gent es va animar, però este cop ha estat un desastre”. Així i tot, explicava que els proveïdors, molts dels quals coneixen des de fa dècades, han entès la situació i els han congelat els pagaments. Amb la primera onada de contagis, l’empresa va fer un ERTE, mentre que ara “estan lluitant per una subvenció” que els ajudarà a mantenir la línia de roba, llenceria i mobles. Esta última cal destacar que en els darrers mesos ha repuntat. Miguel Pablo, també propietari, assenyalava que “el que la gent s’ha estalviat en vacances ho ha invertit a renovar els mobles”. De cara a la campanya festiva, treballadores i propietaris diuen pensar en positiu, tot i que tenen por que “si tornen a pujar els contagis, a Reis serà un desastre”.
A l’hostaleria, afectada també per unes mesures amb les quals no acaben d’estar d’acord, reclamen més empatia local. Agrapats s’ha quedat amb només quatre taules de les 12 que tenia. Al març van engegar un ERTE que van treure a l’estiu, però el propietari, Cinto Calatayud, protestava dient que “a més de donar uns diners a qui arribava més de pressa, s’haguessen hagut de prendre mesures com la cancel·lació del pagament de la Seguretat Social dels treballadors”. Tot i que deia que durant l’estiu han pogut anar treballant, discrepava en la manera que s’han donat les notícies, com la d’obrir i tancar els bars. “Ens ha dixat amb neveres plenes o, al contrari, amb el rebost buit i sense poder reobrir l’endemà”, seguia. A banda, protestava també pel poc consens entre comunitats autònomes: “Quan aquí els bars van tancar, la gent marxava a Castelló o Peníscola”, i afegia que “esperem que este Nadal tothom siga conscient de la importància dels negocis locals, que vaja a comprar al mercat i després passe per aquí a buscar un producte de la botiga… ; si no, potser no ens en sortim”.
Jordi Alcázar de Lo Balconet esmentava que durant la primera onada va haver d’abaixar la persiana dos mesos, mentre que a la tardor va estar 40 dies més tancat. “Portava un mes obert i em va tocar fer un ERTE per a un treballador”, sentenciava. Una mesura que encara manté, ja que diu que “la gent no ve com abans”. “Ens estan fent perdre el costum d’anar als bars. Fins a Setmana Santa no es tornarà a animar l’ambient”, augurava.
Al sector cultural ja és coneguda la reivindicació que “la cultura és segura”, així com que se la considere un bé essencial. Jordi Príncep, al capdavant de l’Escola de Teatre i Circ d’Amposta (EtcA), comentava que tot i poder realitzar part de l’activitat pedagògica en línia i acollir-se a algunes de les ajudes, estos mesos han estat molt difícils: “L’alumnat i les famílies necessitaven tornar a la presencialitat de la formació”, esmentava. Un fet que des de fa unes setmanes han pogut recuperar, sempre en grups de sis persones.
