El passat 17 de març el Secretari de Política Lingüística, Xavier Vila, va presentar a Tortosa el Pacte Nacional per la Llengua, en el qual tota la ciutadania pot dir-hi la seva. Aquest projecte participatiu culminarà amb la redacció i la signatura del Pacte per part dels partits polítics. Això serà a finals d’aquest 2022, i entre primers d’abril i finals de juny totes i tots hi podrem participar.
A les Terres de l’Ebre, el secretari va presentar l’informe acadèmic que s’ha elaborat per tal que el Pacte tingui un punt de partida realista i fiable, basat en les dades de la situació actual. Aquest informe porta per nom “Un marc sociolingüístic igualitari per a la llengua catalana” i ha estat redactat per vuit especialistes vinculats al món de la llengua pertanyents a cinc universitats catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans i el Barcelona Supercomputing Center.
A Tortosa ens el va explicar un dels coordinadors, Miquel Àngel Pradilla. Analitza l’evolució i la realitat de la llengua tant des del punt de vista de les dinàmiques internes del país com de les transformacions globals que afecten al conjunt de la societat contemporània. Els grans apartats del document incideixen en aspectes clau: la situació demogràfica, la legislativa, l’àmbit educatiu, el sector socioeconòmic i el sociosanitari, els mitjans de comunicació, les indústries culturals i el món digital. Fan evidents indicadors concrets que demostren que la situació és complexa, que cal treballar intensament per reforçar la salut del català i el seu paper com a eina de cohesió i d’adquisició de coneixement; normalitzar el seu ús en el món del mercat, de la comunicació, de la cultura i del lleure. L’objectiu és, a partir d’aquest marc inicial, poder fixar i desplegar els mecanismes que permetin viure el català amb plena normalitat.
Establir una bona diagnosi és imprescindible per començar a treballar. També ho és, però, fer-ho de manera participada. És indispensable que el nombre més gran possible de persones se sentin compromeses i implicades en el present i el futur del català. Per això a partir de la presentació de l’informe s’inicia un període, fins a finals de juny, centrat en fomentar el debat a tot arreu de Catalunya, sobretot a través de les entitats de proximitat, i recollir propostes per a la millora de la situació de la llengua. Aquesta darrera acció es portarà a terme mitjançant un formulari vinculat a la pròpia web del Pacte Nacional per la Llengua.
Per això, animo a les entitats i altres col·lectius de les Terres de l’Ebre a organitzar sessions de proximitat sobre la llengua i promoure el debat, insistint en eixos determinats si els interessa. A la pàgina web del pacte hi podeu trobar un manual que ajuda a organitzar les sessions. Un cop reflexionat, l’aportació a la web per escrit pot ser a través d’una entitat o individual; tothom pot dir la seva a través del formulari. Un cop les propostes recollides, durant el darrer trimestre del 2022 hi haurà el retorn (la presentació pública dels resultats) i l’acord polític que culminarà la concreció del Pacte.
A les Terres de l’Ebre l’Enquesta dels Usos Lingüístics realitzada el 2018 ens situa per sobre de la mitjana en comprensió, parla, lectura i escriptura del català. El saben escriure 7,9 de cada 10 persones i l’entenen 9,6 de cada 10. Les xifres, però, no han de fer que baixem la guàrdia. Gairebé dues de cada 10 persones o no el saben parlar gens o l’utilitzen molt poc, i només la meitat de la població (55,1%) manifesten que el fan servir molt. El marge de millora és evident. Entre els i les adolescents, d’altra banda, l’ús del català a les xarxes perd protagonisme de manera preocupant.
No hem de caure en el fatalisme, però hem de treballar des de tots els sectors per revertir la situació. No sempre tenim l’ocasió de poder dir la nostra, com a ciutadans, sobre quines mesures considerem proactives. Fa falta que reflexionem sobre com assegurar el present i el futur de la llengua, que debatem, que aportem les nostres propostes. Entre totes i tots aconseguirem que es mantingui com a llengua de futur. Fem la reflexió i posem-nos-hi. No és només un projecte polític, és un projecte de país.
